tag:blogger.com,1999:blog-227861902024-03-07T07:08:23.914+01:00caparroscinemaEn este blog hablaremos sobre cine, como arte, espectáculo, industria, medio de comunicación social y lenguaje; o, más concretamente, de las relaciones entre la Historia y el Cine. Asimismo, recomendaremos películas de estreno, recientes y clásicas.J. M. Caparrós Lerahttp://www.blogger.com/profile/08826889121149181980noreply@blogger.comBlogger332125tag:blogger.com,1999:blog-22786190.post-14533250828370694092018-02-07T13:50:00.000+01:002018-02-07T14:02:54.113+01:00BREVE REFLEXIÓN SOBRE “LA LIBRERÍA”: UN GOYA DE CULTO, DE ISABEL COIXET<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3uvl0Vu0f11Mbkrg6oeiTF6MKdM-r-0ITi0MiqSOGW6W0L29dWlMvbnZOuvr_QDRBkijrl5B_5ydkGCzS6dUl71Y6eCmEe5tU2gxonMWR3f_p9NSZiDDR0L1yAG5gRcTq4gtQjw/s1600/231693-600-338.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="338" data-original-width="600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3uvl0Vu0f11Mbkrg6oeiTF6MKdM-r-0ITi0MiqSOGW6W0L29dWlMvbnZOuvr_QDRBkijrl5B_5ydkGCzS6dUl71Y6eCmEe5tU2gxonMWR3f_p9NSZiDDR0L1yAG5gRcTq4gtQjw/s400/231693-600-338.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Isabel Coixet ha triunfado de
nuevo con su más reciente película. Trabajadora infatigable, con rodajes muy
originales, gran amplitud de miras y temas habitualmente universales, ha
convencido a los medios de la Academia de las Artes y las Ciencias
Cinematográficas de España para que le adjudicaran algunos de los más preciados
galardones; entre ellos el que suscribe este weblog.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Me encantó el original escogido y
adaptado -la novela de Penelope Fitzgerald-, que debía ser llevado a la
pantalla con suma delicadeza y ejercicio estilístico, dentro de su personal puesta
en escena. THE BOOKSHOP británico también de provincias es toda una reflexión a
favor de la denominada Literatura de culto. De ahí que estemos ante una <i>cult movie </i>que pienso pasará no solo a
la historia del cine español sino también mundial.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Con 18 películas en su haber
-desde 1989-, la Coixet se ha creado una personalidad en el séptimo arte, a la
que debemos de respetar y seguir en el mundo artístico que nos ocupa. Enhorabuena
también al cuidado y excelente reparto!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ_24xoRYIe5VRW6EaySlrXeZrryEYFEmq-NSJjFbtrb3YI5tQciPdw6u2t6fhNg748An7IIo8rQbAp5wIQIfJmkBHREuapScT-RdtgpwpsAvZItPuZ7jnJVJHZUUNs_l61_rwGg/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="759" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ_24xoRYIe5VRW6EaySlrXeZrryEYFEmq-NSJjFbtrb3YI5tQciPdw6u2t6fhNg748An7IIo8rQbAp5wIQIfJmkBHREuapScT-RdtgpwpsAvZItPuZ7jnJVJHZUUNs_l61_rwGg/s320/images.jpg" width="224" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
J. M. Caparrós Lerahttp://www.blogger.com/profile/08826889121149181980noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22786190.post-78125285017593488942017-12-31T19:47:00.000+01:002018-01-27T19:56:01.529+01:00ENTREVISTA EN "LA VANGUARDIA"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2ulGpZUq4-naqYCFNBUrV1AZKBzenThzZqOzkmkac7sr85kWIFbSXyO11WiBPWG6wo_7cYafqXEc_SnchKrOybxs0DO-x0lkhqa8mHM-Y3MrsSta3mWQH-5Qx8Xua7I1hrny9Aw/s1600/LV-JMC.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1262" data-original-width="1600" height="504" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2ulGpZUq4-naqYCFNBUrV1AZKBzenThzZqOzkmkac7sr85kWIFbSXyO11WiBPWG6wo_7cYafqXEc_SnchKrOybxs0DO-x0lkhqa8mHM-Y3MrsSta3mWQH-5Qx8Xua7I1hrny9Aw/s640/LV-JMC.jpg" width="640" /></a></div>
<br />J. M. Caparrós Lerahttp://www.blogger.com/profile/08826889121149181980noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-22786190.post-81925426149988874642017-11-30T20:00:00.000+01:002017-12-01T14:43:06.163+01:00"LA DELGADA LÍNEA ROJA" CIERRA LA XIV MOSTRA DE CINEMA ESPIRITUAL DE CATALUNYA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid_nDennX92xV3o-ppDgPsJYEL7SkHNCZ5QXwxOwIrAltUOMLY2SdVPzOMufpYjN4tAaKeSpng9kSrunu8MWa0bEbHhBK_0SpIRnSG_ZwCuXbUxQMDZNunYtbXVOXoqB8bI9e2Jg/s1600/la-delgada-linea-roja-michael-jackson.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="210" data-original-width="460" height="291" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid_nDennX92xV3o-ppDgPsJYEL7SkHNCZ5QXwxOwIrAltUOMLY2SdVPzOMufpYjN4tAaKeSpng9kSrunu8MWa0bEbHhBK_0SpIRnSG_ZwCuXbUxQMDZNunYtbXVOXoqB8bI9e2Jg/s640/la-delgada-linea-roja-michael-jackson.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm -7.65pt 0.0001pt 0cm; text-align: center;">
<b><i><span style="font-family: "times" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm -7.65pt 0.0001pt 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: "times" , serif;"><i>Esta tarde, en la Filmoteca de Catalunya, concluye la nueva Mostra de Cinema Espiritual, dedicada este año al diálogo y la diversidad, organizada por el Departament d'Afers Religiosos de la Generalitat y dirigida por el profesor Peio Sánchez, responsable de Cine del Arzobispado de Barcelona. Adjunto el texto de la presentación de la última película del ciclo dedicado a Terrence Malick, que ha corrido a mi cargo. </i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -7.65pt; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<b><i><span style="font-family: "times" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -7.65pt; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "times" , serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">T</span></i><i><span style="font-family: "times" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">he Thin Red Line</span></i><span style="font-family: "times" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> es un
excelente film antibélico y pacifista, que se enfrenta ética y artísticamente
a <i>Salvar al soldado Ryan</i>. Acaso
menos magistral que la obra de Spielberg, pero tan cuidada a nivel estético
como ésta, <i>La delgada línea roja </i>posee
varios puntos en común con aquella. Primero, que la acción está centrada en la
Segunda Guerra Mundial y posee una clara intencionalidad antibelicista. En
segundo lugar, que el enemigo –allí, los alemanes; aquí, los japoneses– es tan
salvaje y padece tanto como los propios soldados estadounidenses. Y por
último, que obliga a la reflexión crítica del espectador, también impactado
por las bellas y crudas imágenes de Malick. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -7.65pt; margin-top: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "times" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">A Terrence Malick (Illinois, 1942) se le había perdido de
vista desde hacía dos décadas. Su anterior película, <i>Días del cielo </i>(1978), era una delicada obra de arte que valió el
Oscar de fotografía al desaparecido operador catalán Néstor Almendros. Tras
veinte años de silencio, este casi olvidado realizador ha demostrado que sigue
sabiendo hacer cine de veras. Si ayer impulsó con aquel film a unos
jovencísimos Richard Gere y Brooke Adams, ahora lanza a cuatro jóvenes actores
casi desconocidos –Jim Caviezel, Adrien Brody, Elias Koteas y Dash Mihok– y da
un nuevo impulso a otros cuatro: John Cusack, Woody Harrelson, Ben Chaplin y
George Clooney, junto a los más veteranos Nick Nolte, Sean Penn y John
Travolta. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -7.65pt; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> Estamos, pues, ante otra ambiciosa
cinta hollywoodiense, producida por una de las grandes <i>majors</i>, la nueva Fox –con un presupuesto de 52 millones de dólares–,
que ha sido rodada en los exóticos escenarios naturales de las islas Salomon y
en el bosque ecuatorial de Queensland (Australia), prácticamente en el mismo
marco donde se batieron las tropas estadounidenses en Guadalcanal, desde el 7
de agosto de 1942 al 7 de febrero de 1943. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -7.65pt; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> El relato, por tanto, se desarrolla
durante esa histórica batalla y está basado en una novela homónima de James
Jones (autor del clásico <i>De aquí a la
eternidad</i>), que ya había sido llevada al cine por el especialista Andrew
Marton (<i>El ataque duró siete días</i>,
1964), con Keir Dullea y Jack Warden como protagonistas. Si en aquel film de “hazañas
bélicas” la narración incidía en la relación entre un sargento y un soldado,
en éste se va mucho más allá: Malick ofrece una seria reflexión –cuasi
filosófica– sobre la condición humana, a través de las dramáticas desventuras
que padece la I División de Infantería Marina que combatió allí. Con todo, el
mismo año de la contienda, esa epopeya ya había sido trasladada a la pantalla
por Lewis Seller (<i>Guadalcanal</i>, 1943),
también producida por la antigua Fox y basado en el libro de Richard
Tregaskis, con Preston Foster, William Bendix y Anthony Quinn como principales
intérpretes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -7.65pt; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> Ciertamente, por medio de las duras
batallas que tiene que sufrir ese grupo de soldados, el realizador –con las
voces en <i>off</i> de algunos personajes y <i>flashbacks</i> aislados– brinda un discurso
antiheroico que pone en tela de juicio la acción bélica del Ejército
norteamericano. La fealdad de las matanzas –junto a las inútiles o absurdas
muertes– llega a descubrir la miseria del espíritu humano. Y el pánico de
ambos bandos –el horror de la guerra y el miedo atroz también se aprecian en
el rostro de los japoneses vencidos– le sirve a Terrence Malick para retratar
lo bueno y lo malo del hombre sin escatimar ningún ápice de verismo en las
imágenes. Unas imágenes perfectamente concebidas –resalta el trabajo del operador
John Toll (Oscar por <i>Braveheart</i>)–,
que transportan al público desde idílico paraíso de esos nativos puros
–polinesios– hasta el infierno creado por los humanos cultivados –occidentales
y orientales–. Un mundo dantesco, de sangre y fuego, donde el público contempla
consternado y hasta asqueado la terrible irracionalidad de la guerra. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -7.65pt; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> En <i>La delgada línea roja </i>no hay ninguna concesión al sentimentalismo
ni a la propaganda política. Aquí –al contrario que ocurría con la comentada
cinta de Spielberg– no hay lucha de la democracia contra el fascismo, ni
héroes USA que se sacrifican por la Europa amenazada por los nazis; sino gente
que muere sin saber bien por qué, en una gran conflagración que han creado
las grandes potencias desde arriba y que –como en todos los conflictos
bélicos– pagan siempre los de abajo. Es importante, en este sentido, el personaje
del coronel de West Point (que recuerda a los jefes militares del magistral <i>Senderos de gloria</i>, de Kubrick), en su
afán de poder y de afirmarse a sí mismo. El título resulta un tanto ambiguo:
puede referirse a la delgada línea que separa la cordura de la locura (viejo
refrán del Medio Oeste), a una táctica militar británica –que no emplearon los <i>marines</i>
en Guadalcanal–, o acaso a la línea continua del paro del corazón en un
electrocardiograma. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -7.65pt; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> Realizada con un estilo bastante
coral y enorme brillantez formal, Malick cae no obstante en el esteticismo;
pues el preciosismo de las imágenes resta claridad al mensaje que pretende –la
antítesis de <i>Salvar al Soldado Ryan</i>–,
dándole un tono de ambigüedad y pretenciosidad intelectual que le perjudica
sobremanera. Así, su discurso un tanto espiritual y panteísta, desesperanzado
y confuso (se evidencia la teoría del “buen salvaje” de Rousseau), resulta
mucho más próximo a <i>Apocalypse Now</i>, <i>Platoon</i> y <i>La chaqueta metálica</i> que a las tradicionales películas del
género bélico. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -7.65pt; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> Espectáculo y realismo, muerte y
desolación, se unen en <i>The Thin Red Line</i>.
Sin duda, Terrence Malick –que cuenta con una espléndida partitura musical de
Hans Zimmer– ha estado inspirado como creador. Pero no acaba de convencer del
todo con este film “políticamente correcto”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -7.65pt; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> Asimismo, el historiador y
músico Francesc Sánchez Barba, en su libro <i>La II Guerra Mundial y el cine (1979-2004), </i>destaca su “fantástica banda
sonora cuya propuesta ejerce un auténtico papel de contrapunto y transición
entre diversas escenas, entre la pesadilla y el retorno a un paraíso
entrevisto”.</span><br />
<span style="font-family: times, serif; font-size: 12pt;"> Pero, al final, </span><i style="font-family: times, serif; font-size: 12pt;">La delgada línea roja </i><span style="font-family: times, serif; font-size: 12pt;">no se llevó ningún Oscar, pese a las siete
nominaciones obtenidas de la Academia de Hollywood; mientras </span><i style="font-family: times, serif; font-size: 12pt;">Salvar al soldado Ryan </i><span style="font-family: times, serif; font-size: 12pt;">ganó cinco estatuillas.</span></div>
J. M. Caparrós Lerahttp://www.blogger.com/profile/08826889121149181980noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22786190.post-39113238292218133332017-10-31T22:20:00.000+01:002017-11-05T13:39:13.213+01:00JOSEP MARIA CAPARRÓS PUBLICA UN NUEVO LIBRO SOBRE CINE ESPAÑOL <div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 7.05pt; text-indent: 35.4pt;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-iFzL11eO_u9FgLhTVwsyCZ_EiADidev_zxa9SMESnRYE4QXEW6r3f7DKYyhpzsMIgVLlo2eNruJZhPf4XM1nALadxzpHWdwoTxypuAXqg4gXvsqkTyTprXTJK2dUiFSImKZZNw/s1600/El-cine-espanol-durante-el-Gobierno-de-Zapatero-2004-2011--i1n15706033.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="269" data-original-width="175" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-iFzL11eO_u9FgLhTVwsyCZ_EiADidev_zxa9SMESnRYE4QXEW6r3f7DKYyhpzsMIgVLlo2eNruJZhPf4XM1nALadxzpHWdwoTxypuAXqg4gXvsqkTyTprXTJK2dUiFSImKZZNw/s320/El-cine-espanol-durante-el-Gobierno-de-Zapatero-2004-2011--i1n15706033.jpg" width="208" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: 11pt; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: 11pt; text-indent: 35.4pt;">Con el título de </span><i style="font-size: 11pt; text-indent: 35.4pt;">El cine español durante el Gobierno de Zapatero
(2004-2011). Un escenario histórico de la última época socialista</i><span style="font-size: 11pt; text-indent: 35.4pt;">, el
catedrático emérito de la UB Josep Maria Caparrós acaba de publicar una nueva obra
especializada en la “Colección Historia”, que dirige Juan Pablo Fusi en la editorial
Biblioteca Nueva (Madrid).</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: 11.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; line-height: 150%;">Esta fuente coetánea demuestra cómo el cine es un
testimonio de la Historia Contemporánea de España. Se analiza un centenar de
películas, que reflejan los recientes años socialistas. De ahí que su autor
–como hiciera ayer con <i>La Pantalla
Popular. El cine español durante el Gobierno de la derecha (1996-2003)</i>, que
trata de las películas realizadas en la primera etapa del PP, y antaño con <i>El cine español de la democracia (1975-1989)</i>–
ofrezca hoy una valoración crítica sobre este último período del PSOE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11.0pt; line-height: 150%;">El cine español durante el Gobierno de
Zapatero (2004-2011). Un escenario histórico de la última época socialista</span></i><span style="font-size: 11.0pt; line-height: 150%;"> introduce al lector en la España del
cambio. A través de las reseñas de los principales filmes autóctonos, se brinda
también un retrato sociopolítico de nuestro país. Además, cerca de 700 descriptores
evidencian los temas tratados por las películas de estos años. </span><br />
<span style="background-color: white; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt;"><br /></span>
<span style="background-color: white; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt;">Este libro forma parte del proyecto de investigación subvencionado
por la Secretaría de Estado de Investigación, Desarrollo e Innovación
(HAR2013-48419-P), del Ministerio de Economía y Competitividad, Gobierno de España,
cuya investigadora principal es la profesora Gloria Camarero Gómez, prologuista
la obra.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 17.8pt;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="background: white; font-size: 11pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="background: white; font-size: 11pt; line-height: 150%;">El doctor Caparrós
Lera ha sido profesor de la UB desde 1982 e impulsor de la asignatura <i>Història Contemporània i Cinema</i>, que
creó el curso 1995-96 y la cual fue modelo para otras universidades españolas
-País Vasco, Granada- y latinoamericanas -Santiago de Chile, Finis Terrae, República Dominicana-. Discípulo
de Miquel Porter, primer catedrático de cine de la Universidad de Barcelona, en
1983 fundó el Centre d’Investigacions Film-Història (</span><span style="font-size: 11pt; line-height: 150%;"><a href="http://www.filmhistoria.com/"><span style="background: white;">www.filmhistoria.com</span></a><span style="background: white;">), y desde 1991 edita una revista oficial de la UB, <i>Filmhistoria</i> (<a href="http://revistes.ub.edu/index.php/filmhistoria">http://revistes.ub.edu/index.php/filmhistoria</a>).
Durante estos años ha dirigido veinte tesis doctorales y es autor de más de 40
libros especializados, la mitad dedicados al cine español. Actualmente, también dirige dos colecciones sobre el séptimo arte: una en Ediciones UB y otra en Aracne Editrice (Roma). </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-size: 11pt;"><br /></span>
<span style="background-color: white; font-size: 11pt;">Asimismo, en los últimos
cursos académicos ha impartido clases de extensión universitaria -con
créditos de libre elección de la UB- en el Institut d’Estudis Nord-americans
(IEN), de Barcelona, cuya fundación publicó su libro </span><i style="font-size: 11pt;">A Critical History of American Cinema</i><span style="background-color: white; font-size: 11pt;"> (2013). En septiembre de
2014, con sus sucesores, los </span><span style="background-color: white; font-size: 11pt;">profesores Magí
Crusells y Francesc Sánchez Barba, organizó en la Facultad de Geografía e
Historia el IV Congreso Internacional de Historia y Cine: Memoria Histórica y Cine
Documental. En la actualidad, está impulsando un nuevo congreso sobre historia y
cine, titulado Imágenes de las Revoluciones de 1968, que se celebrará del 18 al
20 de julio de 2018 en la misma UB. Recientemente, ha sido nombrado Profesor Visitante de la Universidad de Belgrado (Serbia). </span><br />
<span style="background-color: white; font-size: 11pt;"><br /></span>
<span style="background-color: white; font-size: 11pt;"><br /></span></div>
J. M. Caparrós Lerahttp://www.blogger.com/profile/08826889121149181980noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22786190.post-22407563839163629222017-09-30T10:30:00.000+02:002017-09-30T10:30:12.170+02:00“AMAZING GRACE” ABRE EL CICLO LUCHADORES POR LA JUSTICIA, LA LIBERTAD Y LA DIGNIDAD DE LAS PERSONAS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3v-MTmI6i6pTO22lXnA-uRG7pLOtMHLmCau3-Bi6T7wKXXS2ZyDCoaQmObwwbOeajflIs-Y5Ma_NM9v1Kudx6F7e8UBRtbSMr55s1LPJ0N019uVOrZ1pZkBBFUWZ8KMw3dlOLAw/s1600/amazing_grace-821160625-large.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="755" data-original-width="510" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3v-MTmI6i6pTO22lXnA-uRG7pLOtMHLmCau3-Bi6T7wKXXS2ZyDCoaQmObwwbOeajflIs-Y5Ma_NM9v1Kudx6F7e8UBRtbSMr55s1LPJ0N019uVOrZ1pZkBBFUWZ8KMw3dlOLAw/s400/amazing_grace-821160625-large.jpg" width="270" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Organizado por <b>CinemaNet</b>, bajo la dirección del
historiador y periodista Daniel Arasa, ayer se inició el tercer ciclo
especializado, que este año se ha dedicado a “Luchadores por la Justicia, la
Libertad y la Dignidad de las personas”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
</div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Con créditos de libre
elección por la Universidad de Barcelona, me tocó hacer la sesión de apertura,
que se proyectó la película <i><b>Amazing Grace</b></i>.
Reproduzco la presentación.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Este film histórico, coproducido por Gran Bretaña y
Estados Unidos, conmemoró en 2007 el 200 aniversario de la aprobación de la ley
que prohibía el comercio de esclavos en el Reino Unido y su imperio colonial (1807). La industria británica, especializada en cine
histórico para la gran pantalla y la TV, encargó a un artesano inglés -Michael
Apted (1941), director de <i>Enigma</i>, <i>Gorilas en la niebla</i> y la tercera
entrega de <i>Los cuentos de Narnia</i>- la
realización de esta película, que ha contado con un espléndido guionista,
Steven Knight (<i>Promesas del Este</i>),
que no sólo escribió un <i>biopic</i>, sino
que retrata también el contexto sociopolítico de aquella época, en plena
Revolución Francesa y el posterior Imperio napoleónico, tras la Independencia de
los Estados Unidos de América.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Estamos, pues, ante un film emocionante, que narra
el largo combate del parlamentario William Wilberforce (1759-1833) para abolir
la esclavitud en el Imperio británico. Licenciado en Cambridge, amigo después
del jovencísimo <i>premier</i> William Pitt
(a los 24 años ocupó el cargo de primer ministro), fue un hombre de honda
religiosidad, que se planteó consagrar su vida como cristiano evangélico
-metodista- y, antes de hacerse clérigo, decidió seguir otra vocación: siente
que Dios le quiere en el mundo para contribuir desde la lucha política a
transformarlo, a hacerlo mejor. Pero de forma pacifista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Por eso, lo que relata la película posee hoy mucho
interés, cuando sólo hace 200 años que la trata de esclavos era norma aceptada
por el Gobierno inglés -pues constituía la base económica de las plantaciones
del Sur de los Estados Unidos, que influiría en la Guerra de Secesión USA
(1861-1865)- y hace tan solo medio siglo la discriminación racial estaba
aceptada en la política estadounidense y recientemente incluso llegaron a tener
un presidente de color, afroamericano.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Asimismo, la historia de Wilberforce y sus
correligionarios demuestra que un grupo de personas audaces puede movilizar a
la opinión pública para acabar con una lacra social tan ampliamente aceptada en
su época como actualmente puede ser el tráfico de emigrantes para la
prostitución o de órganos, por no hablar del aborto o de la misma corrupción
que todavía nos invade. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><b><i>Amazing Grace</i></b></span><span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> es un film dramático e
intenso, entrañable pero no sensiblero; tampoco cae en la fácil hagiografía;
pues se muestra al protagonista como un hombre normal, enamorado de su bella
esposa, y con una vocación de servicio, que puede ser un ejemplo para los
políticos de hoy.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Michael Apted ha logrado en su realización cinematográfica
un espléndido estudio de mentalidades, a través de unas interpretaciones plenas
de fuerza y autenticidad, llenas en matices éticos en su interioridad y
actuación; sobre todo en la coherencia que evidencia el personaje central,
William Wilberforce, que encarna el actor Ioan Gruffudd, conocido por
protagonizar las dos primeras películas de <i>Los
4 fantásticos</i> y un papel en la “oscarizada” <i>Titanic</i>. También quiero destacar de su puesta en escena, las
brillantes secuencias portuarias y parlamentarias, el cuidado vestuario de
aquella época; en definitiva, el gusto estético preside todo el film.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Una obra artística que cuenta con el célebre himno <i>Amazing Grace</i> (“Sublime gracia”), compuesto por John Newton, antiguo negrero, convertido después en clérigo (interpretado por el gran Albert Finney), que
posee la fuerza espiritual para hacer cambiar los corazones. Y frente a las
dificultades políticas y la resistencia ante los derechos humanos, se impone el
sentido del honor y la perseverancia para recomenzar y volver a intentarlo,
ganando al final (tras 18 debates en el Parlamento) la justicia y la libertad, gracias también al tesón y a la fe.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Por tanto, se trata de un excelente film para
comenzar este nuevo ciclo, que continuará con <i>Hotel Rwanda</i> (6 de octubre), <i>Selma</i>
(13 de octubre), <i>Sophie Scholl</i> (20 de
octubre) y <i>Un hombre para la eternidad</i>
(27 de octubre). Todas las sesiones serán en la Salón de Actos del Oratorio del Col·legi
Major Universitari Bonaigua (c/ Jiménez Iglesias, 1 - Barcelona), los viernes a
las 19:30 horas. Entrada libre. <o:p></o:p></span></div>
J. M. Caparrós Lerahttp://www.blogger.com/profile/08826889121149181980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22786190.post-54261398170743673582017-08-26T13:57:00.000+02:002017-08-26T13:58:16.421+02:00UNA SELECCIÓN DE CLÁSICOS DEL SÉPTIMO ARTE<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCuvIjphF4CH5FaDuj_aqOHxk8nj0TZBSgS07pkuto3coNb3KUOJYqCzcDOnsRV9do43KUMonQ-lsXzMFeWwUXWky8LuqBXE5MGYHnJIq7O9AhCrC-rxZvvj2QAUU_p6gbUVsL3A/s1600/201520135_2_IMG_FIX_700x700.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="546" data-original-width="700" height="310" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCuvIjphF4CH5FaDuj_aqOHxk8nj0TZBSgS07pkuto3coNb3KUOJYqCzcDOnsRV9do43KUMonQ-lsXzMFeWwUXWky8LuqBXE5MGYHnJIq7O9AhCrC-rxZvvj2QAUU_p6gbUVsL3A/s400/201520135_2_IMG_FIX_700x700.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Un colega me ha pedido le haga una selección de películas clásicas, organizadas por géneros cinematográficos. Y me ha parecido útil "colgarla" en mi webblog, por si los aficionados quieren llenar sus horas de ocio cultural de los días previos al principio del curso académico con la visión de algunos de estos títulos. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Aventuras: <b>LA REINA
DE ÁFRICA</b> (1951), de John Huston, con Humphrey Bogart y Katharine Hepburn.
Color - 103 minutos.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Bélico: <b>EL PUENTE SOBRE EL RÍO KWAI</b> (1957), de David Lean, con Alec
Guinness y William Holden- Color - 153 minutos.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Ciencia-ficción: <b>2001: UNA ODISEA DEL ESPACIO</b> (1966), de
Stanley Kubrick. Color - 141 minutos.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Comedia: <b>EL HOMBRE TRANQUILO</b> (1952), de John Ford, con John Wayne y Maureen
O’Hara. Color - 121 minutos.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Cómico: <b>EL GUATEQUE</b> (1968), de Blake Edwards, con Peter Sellers. Color - 98
minutos.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Dramático: <b>ADIVINA QUIÉN VIENE ESTA NOCHE</b> (1967), de Stanley Kramer, con
Spencer Tracy, Katharine Hepburn y Sidney Poitier. Color - 104 minutos.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Fantástico-terror: <b>LOS PÁJAROS</b> (1963), de Alfred
Hitchcock, con Tippi Hedren. Color - 120 minutos.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Histórico: <b>UN HOMBRE PARA LA ETERNIDAD</b> (1966), de Fred Zinnemann. Color - 115
minutos.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Musical: <b>CANTANDO BAJO LA LLUVIA</b> (1952), de Stanley Donen y Gene Kelly.
Color - 103 minutos.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Policíaco: <b>LOS INTOCABLES DE ELIOT NESS</b> (1987), de Brian de Palma, con Sean
Connery y Kevin Costner. Color - 111 minutos.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Western: <b>HORIZONTES DE GRANDEZA</b> (1958), de William Wyler, con Gregory Peck,
Jean Simmons y Charlton Heston. Color - 156 minutos.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
J. M. Caparrós Lerahttp://www.blogger.com/profile/08826889121149181980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22786190.post-51344150520028347102017-08-01T10:00:00.000+02:002017-08-01T10:00:00.175+02:00FRANCISCO ELÍAS RIQUELME, EL ONUBENSE QUE INTRODUJO EL CINE SONORO EN ESPAÑA<div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 21.0pt; margin-bottom: 7.5pt; mso-outline-level: 1; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ_nFjufqEdR7SF4vbc67i95_6qIFYihg4-yzlMSTIqHwu_wL-LxPrO45Na8XfOgNtOu9oUudZLfGLfVGBjLfxUzP7rlRSLqp9ziGuMfZeUx_liiyJWFaV228W5DmtQ9loE8E_Hg/s1600/250px-Francisco_Elias_Riquelme.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="213" data-original-width="250" height="340" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ_nFjufqEdR7SF4vbc67i95_6qIFYihg4-yzlMSTIqHwu_wL-LxPrO45Na8XfOgNtOu9oUudZLfGLfVGBjLfxUzP7rlRSLqp9ziGuMfZeUx_liiyJWFaV228W5DmtQ9loE8E_Hg/s400/250px-Francisco_Elias_Riquelme.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.8pt; margin-bottom: 18.75pt; text-align: center;">
<i><span style="color: #333333; font-family: "georgia" , "serif";"> </span></i><span style="text-align: center;">El cineasta onubense Francisco Elías</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.8pt; margin-bottom: 18.75pt;">
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="color: #333333; font-family: "georgia" , "serif";">El cineasta
vivió entre Francia, Estados Unidos y México, donde se curtió como director,
guionista y traductor. Trabajó con grandes figuras del celuloide de su época y
dejó el legado de 'El misterio de la Puerta del Sol', primer largometraje
sonoro realizado en España. 40 años después de su desaparición, Josep María
Caparrós y Enrique Sánchez Oliveira buscan apoyos para que la segunda e inédita
autobiografía del onubense, 'Anatomía de un fantasma', salga a la luz.<o:p></o:p></span></i></div>
</div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.8pt; margin-bottom: 18.75pt; text-align: center;">
<b><i><span style="color: #333333; font-family: "georgia" , "serif";">Por ANA RODRÍGUEZ</span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt;">
<span style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 10pt;">Cada año, cuando llega el verano, se celebra el
Islantilla Cinefórum, el Festival de Cine bajo la Luna de Islantilla, que se ha
convertido en un clásico cultural de la costa onubense. En su marco, se
entregan los </span><b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Premios UHU Francisco Elías</span></b><span style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 10pt;">, nombre que gracias a
este galardón, y al también conocido Cineclub Francisco Elías, nos ha empezado
a sonar a todos pero… ¿Quién fue Paco Elías?</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 10pt;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Fue un </span><b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">director,
guionista y traductor onubense</span></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;"> que realizó una amplia producción cinematográfica
en España, Francia, Estados Unidos y México hasta mediados de los años 50 del
siglo pasado. Su principal hito fue ser el </span><b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">artífice
del primer largometraje sonoro o parcialmente sonoro que se llevó a cabo en
España, <i>El misterio de la Puerta del Sol</i> (1929)</span></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">, que se estrenó el
11 de enero de 1930.<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 10pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 10pt;">Le tocó vivir una época muy complicada: dos
Guerras Mundiales, la Guerra Civil española que lo obligó a exiliarse por sus
ideales falangistas, la Dictadura de Franco… Quizá fueran las convulsas
circunstancias que lo rodearon las que hicieron que su figura se diluyera, no
obteniendo el reconocimiento social o popular del que fue merecedor. Sirvan
estas palabras de </span><b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">recuerdo y homenaje al gran maestro del
séptimo arte</span></b><span style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 10pt;">.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Francisco Elías Riquelme nació en Huelva
capital, en la calle Rábida para ser exactos, el 26 de junio de 1890. A los
siete años su familia se trasladó a Barcelona, donde el pequeño Paco descubrió
lo que era el cine y</span><b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;"> se aficionó a las películas de
Lumiére y Meliès</span></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">.
Tanto apasionaban aquellas imágenes proyectadas al joven onubense que con 18 años
saltó a Francia, a la ciudad de París, donde se instaló con el objetivo de
aprender todo lo posible sobre aquella industria.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Trabajó en los </span><b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Service
des Agence de la casa Gaumont</span></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;"> en la capital francesa –posteriormente
también lo haría en Nueva York- como redactor e impresor de intertítulos de
películas mudas, y acabó siendo</span><b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;"> ayudante del
director de cine francés Léonce Perret</span></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">. Con él viajó a Londres donde contempló por
primera vez una cinta del genial </span><b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Griffith, a quien
conocería en persona años más tarde.</span></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">En París también realizó en 1911 su primer
guión, el de la película </span><i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">La alondra y el milano</span></i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">. Tres años después
regresó a Barcelona, para fundar una </span><b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">sucursal de la
compañía de cine francesa Éclair</span></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">, al mismo tiempo que fundaba una </span><b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">empresa
dedicada a la impresión de películas mudas, Manufactura Film</span></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">. En esta última,
dirigió su primer trabajo de ficción </span><b><i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Los oficios de
Rafael Arcos</span></i></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Durante la I Guerra Mundial, Elías cruzó el
charco y, junto a sus hermanos Julio y José, puso en marcha la </span><b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Elías
Press Inc.</span></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">,
una empresa de traducción e impresión de títulos e intertítulos en castellano
de películas mudas. Su estancia en América le serviría para curtirse como
director y conocer a destacadas personalidades de la industria que amaba. En
esta época, dirigió un cortometraje en Nueva York con Manuel Noriega, </span><b><i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">A
Perfect fit</span></i></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;"> (1920).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Tras pasar por Hollywood, Francisco viviría un
tiempo en México, donde se rumorea que </span><b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">grabó un documental
con el mismísimo Pancho Villa.</span></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Pero los tiempos cambian y el cine mudo estaba
dando sus últimos coletazos en el continente americano. Elías decide regresar a
su país, en concreto a Barcelona, donde </span><b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">rodó su primer
largometraje mudo <i>El fabricante de suicidios</i> (1928), al que
siguió <i>Chicas de cabaret</i> (1929)</span></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Sería en Madrid, en 1929, cuando el onubense
llevara el sonido al cine español. La película </span><b><i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">El
misterio de la Puerta del Sol</span></i></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;"> supuso un antes y un después para la fábrica
de sueños nacional. Rodado con 18.000 pesetas y estrenado el 11 de enero de
1930, el largometraje ha pasado a la historia por </span><b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">incorporar
por primera vez en una cinta grabada en España técnicas de sonido.</span></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Elías regresó a París, donde además de rodar
tres películas para productoras francesas conocería a la que fue su mujer, la
actriz y bailarina Roma Taëni.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">De nuevo en España, fue cofundador de los </span><b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Estudios
Orphea en Barcelona</span></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">,
los primeros que rodaron películas sonoras en la Península. Con ellos
dirigió </span><b><i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Pax</span></i></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">;</span><b><i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;"> El último
día de Pompeyo</span></i></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">; </span><b><i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Boliche</span></i></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">, su película más
taquillera; adaptó la zarzuela </span><i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Doña Francisquita</span></i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">; elaboró el guión de la
comedia musical </span><i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Mercedes</span></i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">; llevó a cabo su film
más experimental, </span><b><i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Rataplán</span></i></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">; y dirigió el
melodrama </span><b><i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">María de la O</span></i></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Tras dirigir </span><i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Bohemios</span></i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;"> y </span><i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">¡No
quiero, no quiero!</span></i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;"> durante
la Guerra Civil, Elías, de ideales falangistas, se exilió a México, donde vivió
una de las épocas más difíciles de su vida. Huir cuando se había consolidado en
su país como un director importante no fue nada fácil, a lo que se sumaron
ciertos </span><b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">problemas de salud</span></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;"> que agravaron su
triste situación.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Durante los años que pasó en México, el onubense
dirigió </span><i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Calumnia, La madrecita, El milagro del Cristo,
La epopeya del camino, La canción del plateado, La Virgen roja, Sierra Morena</span></i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;"> y </span><i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">No
te dejaré nunca</span></i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">,
además de adaptar al cine </span><i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Ya tengo a mi hijo</span></i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;"> y </span><i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">El
signo de la muerte</span></i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">,
film este último que protagonizaron </span><b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Cantinflas y Manuel
Medel</span></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">En 1948, Francisco Elías regresó a España, pero
la suerte tampoco lo acompañó en esta ocasión. Desde entonces y hasta su
muerte, en junio de 1977 a causa de un paro cardiorrespiratorio, sólo dirigió
una película, </span><b><i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Marta</span></i></b><b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">(1954), que no cosechó
grandes éxitos, y redactó el guión de </span><i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Ángeles sin
cielo</span></i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">(1957)
y </span><i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">La boda era a las 12 </span></i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">(1962).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Apartado de ese universo que siempre había sido
su razón de ser, Paco se mantuvo gracias a las </span><b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">traducciones
que realizaba de libros en inglés y francés</span></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">. Además escribió dos autobiografías,</span><b><i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;"> El
cine español y yo</span></i></b><i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">y</span><b><i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;"> Anatomía
de un fantasma</span></i></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">,
esta última aún inédita.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Entre los pocos homenajes que recibió este
incomprendido director, se encuentra la </span><b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">encomienda del
Mérito Civil, que obtuvo de manos del rey Juan Carlos I</span></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;"> y el recuerdo, a
título póstumo, del Festival de Cine Iberoamericano de Huelva en 1994, además
de contar con una calle en su ciudad natal, un cineclub que lleva su nombre y
el Premio Francisco Elías del Islantilla Cinefórum.</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10pt; text-align: center;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10pt; text-align: center;">Alguien que conoció bien al onubense es </span><b style="text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Josep
María Caparrós Lera,</span></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10pt; text-align: center;"> catedrático
emérito de Historia Contemporánea y Cine del Centre d’Investigacions
Film-Història de la Universidad de Barcelona. Con su testimonio nos acercaremos
un poco más al visionario onubense:</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCTed78VekxiiQppTswZ2_IsQCxqdO8vCPuKo5hXvKVVKxzqgoW_bHW-JwWXt0w1rHOspPqzMAkVdS-k2oXg9x_GFxo9NRwdfyB8ozefhFcq2nS0nXJR8zPvwDQ3_JaU3aUDm3sQ/s1600/IMG_0654.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1051" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCTed78VekxiiQppTswZ2_IsQCxqdO8vCPuKo5hXvKVVKxzqgoW_bHW-JwWXt0w1rHOspPqzMAkVdS-k2oXg9x_GFxo9NRwdfyB8ozefhFcq2nS0nXJR8zPvwDQ3_JaU3aUDm3sQ/s320/IMG_0654.JPG" width="210" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
El catedrático Josep María Caparrós</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">– ¿Cuándo
conoció a Francisco Elías?</span></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">– Corría el año 1974. Fue con motivo de la realización de mi tesis doctoral
sobre el cine argumental de la II República y la Guerra Civil española; me fue
presentado por el profesor Miquel Porter-Moix, porque Paco Elías había sido el
responsable de la producción cinematográfica durante el conflicto bélico en
Barcelona. Él me ayudó mucho, presentándome a personas y contándome cuál era el
ambiente de aquellos años.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">– ¿Qué relación
mantuvo con él a lo largo del tiempo?</span></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">– Hicimos una gran amistad, porque le visitaba periódicamente en su casa y me
explicaba sus andanzas cinematográficas, que fueron muy ricas. Me cedió una
síntesis de sus memorias, </span><i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">El cine español y yo</span></i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">, que publiqué en 1992
-ya muerto Elías-, junto a un artículo-homenaje anterior en el semanario </span><i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Mundo</span></i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">, donde yo era el
crítico de cine. Ese pequeño reconocimiento lo agradeció mucho, con una carta
entrañable. Después, me dio a leer sus memorias completas, </span><i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Anatomía
de un fantasma. Historia clínica del cine español</span></i><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">, que nadie quería
editarle por el tono crítico-denunciatorio. Ahora, con su biógrafo Enrique
Sánchez Oliveira, estamos intentando publicarla en la colección de cine que
dirijo en la Universidad de Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">– ¿Cómo era
Elías en el trato personal?</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">– Era una persona muy cordial, llena de
vitalidad, pero resentida por el mal trato que había recibido al regresar de
México por los profesionales y las autoridades del cine español. Sufrió la más
dura ingratitud, y eso le hizo mucho daño. Él, que había sido prácticamente el
fundador del cine sonoro español.</span><b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">– ¿Conoce usted
cuáles eran sus inquietudes (personales y profesionales)?</span></b><span style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 10pt;">– Era un hombre inteligente, y muy trabajador. Nunca hablaba de sus inquietudes
íntimas, más personales. Estaba un poco obsesionado por ser reivindicado.
Aunque cuando el Gobierno español de la recién iniciada democracia le reconoció
oficialmente, ya era tarde. Me dijo: “A burro muerto, cebada al rabo”.
Profesionalmente, por su situación económica, edad y estado de salud, en los años
70 (falleció en 1977) ya estaba un poco acabado.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">– ¿Qué pasó
con él en su opinión?</span></b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">– Paco Elías había sido de la “quinta columna” durante la Guerra Civil,
falangista, y nunca se llevó bien con la izquierda, de la que era muy crítico.
Ésta le hizo el vacío en México y, cuando volvió a España, se lo hizo la
derecha franquista. Recibió de ambos lados.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">– ¿Considera
que se ha reconocido la labor de este onubense o que es un gran olvidado?</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">
– Entre los historiadores más rigurosos, sobre todo actuales, sí ha sido
reconocido. Asimismo, en Huelva se le dedicó una calle -a cuya inauguración
estuve invitado- y el cine-club local lleva su nombre. Sería importante
publicar su mencionado libro de memorias, para que su reconocimiento sea mayor,
y que Francisco Elías Riquelme pase a la Historia del Cine Español con letras
de oro, como francamente merece.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;">En suma, la
trayectoria del cineasta onubense fue fiel reflejo de su amor por una profesión
a la que dedicó toda su vida. Una labor que bien merece un reconocimiento mayor
del que hasta ahora ha tenido el visionario Paco Elías.<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt;"><i style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 10pt;">(Reportaje publicado en HUELVA BUENAS NOTICIAS, 25 - julio - 2017)</span></i></span></div>
</div>
J. M. Caparrós Lerahttp://www.blogger.com/profile/08826889121149181980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22786190.post-91482674307750382152017-07-17T13:35:00.002+02:002017-07-24T12:33:39.879+02:00UN PROYECTO AMBICIOSO: CINE ESPAÑOL EN LAS AULAS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizw1AIPOJuZVy7uxfBeNDcy4gilDcwccihBfhnAOpYuQ7YyzAEbpqQg6eMLwWhvqLycZPFFYK9BuS4Vuh8uzFgfhq3Twu0k9yWdCpokxShWzBwACOzoRhfsDJuSxr2PgrTomqziQ/s1600/360px-James_Dean_and_Natalie_Wood_in_Rebel_Without_a_Cause_trailer.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="153" data-original-width="360" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizw1AIPOJuZVy7uxfBeNDcy4gilDcwccihBfhnAOpYuQ7YyzAEbpqQg6eMLwWhvqLycZPFFYK9BuS4Vuh8uzFgfhq3Twu0k9yWdCpokxShWzBwACOzoRhfsDJuSxr2PgrTomqziQ/s640/360px-James_Dean_and_Natalie_Wood_in_Rebel_Without_a_Cause_trailer.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
James Dean y Natalie Wood, en <i>Rebelde sin causa</i> (1955)</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Estos últimos días ha salido una
información en la prensa española que ha sorprendido a muchos: la iniciativa de
la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España de incluir
como asignatura optativa en el sistema educativo del país el séptimo arte autóctono.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
La propuesta, que se elevará al
Ministerio de Educación, incluye el visionado de 30 películas españolas. El
actual Director general de nuestra Academia, Joan Álvarez, ha manifestado que
si un alumno de 16 años está obligado a saber quiénes eran Pablo Picasso y
Salvador Dalí, ¿por qué no explicarles quiénes eran Luis Buñuel o Luis García
Berlanga? El proyecto es “formar a las próximas generaciones de espectadores
para que lleguen a sentirse orgullosos del cine que se hace en España”. Además
de esos 30 filmes clave que deberían ver “de manera incontestable”, se añade
que los profesores deberán instruir a los estudiantes sobre “los principios de
la cinematografía, su historia y las diferencias entre las formas de rodar y montar
en Hollywood, Europa, Rusia o Bollywood”.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Ante este ambicioso proyecto, han
surgido voces que lo han puesto en tela de juicio: de momento, uno de los críticos de cine
de <i>La Vanguardia</i>, Salvador Llopart, y
el escritor Joan de Sagarra. Dice el primero: “El cine no
debería ser nunca vivido como un castigo. Y mucho menos como una obligación. Uno
teme que cualquier película vista por obligación, en la escuela, pueda tener un
efecto contrario al deseado (…) Brindar información en la escuela, crear
oportunidades, fascinar con ciertos directores: maravilloso. Pero habría que
evitar sentar cátedra y convertir el cine en un arte esclerótico” (11 de julio).
Mientras el segundo ratifica: “Huelga decir que estoy de acuerdo con las
palabras de Llopart. Pero voy más lejos: ¿quién escogería esas 30 películas
españolas a visionar en los colegios ‘de manera incontestable’? Los señores de
la Academia, profesionales del cine? Pues estamos apañados, con el cariño que demuestran
esas criaturas entre sí…” (16 de julio). </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Ahora entro yo en la polémica.
Desde hace muchos años, hemos hablado del cine como una “asignatura pendiente”
en la educación española, cuando en Francia se enseñaba en los liceos desde los
años 50, en Cataluña desde los años 60-70 -personalmente fui uno de los
profesores en varios colegios, siguiendo las enseñanzas de mi maestro Miquel
Porter, el pionero-. Pero no empleábamos sólo cine español, sino obras maestras
del séptimo arte para enseñar a los alumnos a valorar las películas y sus
autores, los diversos movimientos y la historia, además de hacer hincapié en el
lenguaje fílmico y el sentido crítico en el análisis de los filmes. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Reducir el proyecto al cine
español -que tan limitada aceptación posee entre el gran público- podría ser un
fracaso o, al menos, contraproducente. Obviamente, en el programa deberían estar títulos
como <i>Surcos</i>, <i>¡Bienvenido, Míster Marshall!</i>, <i>Calabuch</i>,
<i>Muerte de un ciclista</i>, <i>Calle Mayor</i> o <i>El verdugo</i>, junto a <i>El
espíritu de la colmena</i>, <i>El Sur</i> y <i>Los</i> <i>santos
inocentes</i>; pero también filmes tan importantes como <i>El gran dictador</i>, <i>Las uvas de
la ira</i>, <i>Ciudadano Kane</i>, <i>Roma, ciudad abierta</i>, <i>Los mejores años de nuestra vida</i>, <i>Ladrón de bicicletas</i>, <i>El tercer hombre</i>, <i>Rebelde sin causa</i>, <i>Los
cuatrocientos golpes</i>…, donde el espectador adolescente sabría valorar el
arte cinematográfico en su contexto histórico, enseñarle la sintaxis y los
distintos estilos, además de enriquecerse como persona y futuro público de buen
cine, sea español o extranjero. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Por supuesto, estamos abiertos a
colaborar con ese ambicioso proyecto oficial, iniciativa de la Academia
Española, que deberíamos estudiar seriamente y consensuar. </div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
J. M. Caparrós Lerahttp://www.blogger.com/profile/08826889121149181980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22786190.post-54352037799612173222017-06-29T23:23:00.001+02:002017-06-30T21:28:31.093+02:00El Centre d'Investigacions Film-Història lliurà els seus premis anuals a la Filmoteca de Catalunya<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWEHY1ZqlgVnBAAz4IwCMv1o5DAL61kaFtt5s5zb-BmLwqO9eNkYASN4GhyYAAhD6DuO4i58oUSZhJ-bofwtcc4kIsPqw38zWANwh-qOayp8uh-lVCOtdjlxFXSb9vskpEztr4yA/s1600/Premi+FH.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="261" data-original-width="193" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWEHY1ZqlgVnBAAz4IwCMv1o5DAL61kaFtt5s5zb-BmLwqO9eNkYASN4GhyYAAhD6DuO4i58oUSZhJ-bofwtcc4kIsPqw38zWANwh-qOayp8uh-lVCOtdjlxFXSb9vskpEztr4yA/s400/Premi+FH.jpg" width="295" /></a></div>
<div class="Cos" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><br /></span></div>
<div class="Cos" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD">Des del 25</span><span lang="ES-TRAD">è</span> aniversari de la seva fundació <span lang="ES-TRAD">(1983), el Centre d</span><span lang="FR">’</span><span lang="ES-TRAD">Investigacions Film-Hist</span><span lang="IT">ò</span>ria,
grup de recerca adscrit a la secció
d<span lang="FR">’</span>Hist<span lang="IT">ò</span>ria Contempor<span lang="FR">à</span>nia
i Món Actual del
nou departament d<span lang="FR">’</span>Hist<span lang="IT">ò</span><span lang="IT">ria i Arqueolog</span><span lang="ES-TRAD">ia
lliur</span><span lang="FR">à </span><span lang="PT">el
dimarts dia 27 els seus premis anyals dins una sessi</span>ó <span lang="ES-TRAD">de la Filmoteca de Catalunya, a les 18:30 en
la Sala Laya.</span></div>
<div class="Cos" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Cos" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD">El Premi a la Millor Investigaci</span>ó de 2016 ha estat <span lang="ES-TRAD">a</span>torgat a l<span lang="FR">’</span><span lang="PT">historiador </span>Á<span lang="PT">ngel
Miquel, pel seu llibre </span><i>Cr</i><i>ó</i><i><span lang="ES-TRAD">nica de un encuentro: el cine mexicano en Espa</span></i><i><span lang="ES-TRAD">ñ</span>a, 1933-1948</i><span lang="IT">,
per </span>“<span lang="IT">la seva rigurosa recerca -perfectament il</span>·<span lang="PT">lustrada pel mateix autor- sobre un per</span><span lang="ES-TRAD">í</span><span lang="ES-TRAD">ode i
unes relacions cinematogr</span><span lang="FR">à</span><span lang="FR">fiques poc estudiades</span>”<span lang="FR">, segons l</span><span lang="FR">’</span><span lang="ES-TRAD">Acta del Jurat. Aquest professor
de la UNAM vindr</span><span lang="FR">à </span><span lang="ES-TRAD">des de M</span><span lang="FR">è</span><span lang="ES-TRAD">xic
per recollir aquest guard</span>ó
i presentar<span lang="FR">à </span>el film <i>All</i><i>á </i><i><span lang="ES-TRAD">en el Rancho Grande</span></i><span lang="ES-TRAD"> (1936), de Fernando de Fuentes.
</span></div>
<div class="Cos" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Cos" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD">El Premi Especial del Jurat d</span><span lang="FR">’</span><span lang="ES-TRAD">enguany ha estat atorgat a la historiadora
Gloria Camarero, professora de la Universidad Carlos III de Madrid, per </span>“<span lang="ES-TRAD" style="background: white; mso-ansi-language: ES-TRAD;">la seva acurada organitzaci</span><span style="background: white; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">ó </span><span lang="PT" style="background: white; mso-ansi-language: PT;">dels Congressos
Internacionals d</span><span lang="FR" style="background: white; mso-ansi-language: FR; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="background: white;">Hist</span><span lang="IT" style="background: white; mso-ansi-language: IT; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">ò</span><span lang="IT" style="background: white; mso-ansi-language: IT;">ria i Cinema a l</span><span lang="FR" style="background: white; mso-ansi-language: FR; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="background: white;">Estat
espanyol i la valuosa edici</span><span style="background: white; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">ó </span><span lang="FR" style="background: white; mso-ansi-language: FR;">de les Actes d</span><span lang="FR" style="background: white; mso-ansi-language: FR; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span lang="FR" style="background: white; mso-ansi-language: FR;">aquestes reunions cient</span><span style="background: white; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">í</span><span lang="FR" style="background: white; mso-ansi-language: FR;">fiques durant els cursos
acad</span><span lang="FR" style="background: white; mso-ansi-language: FR; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">è</span><span lang="EN-US" style="background: white; mso-ansi-language: EN-US;">mics 2007 al 2016</span>”<span lang="PT">, diu tamb</span>é <span lang="IT">el Jurat
del Centre. </span></div>
<div class="Cos" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Cos" style="text-align: justify;">
<span lang="IT">Per altra part, la tercera edici</span>ó <span lang="ES-TRAD">del
Premi FILM-HIST</span>ÒRIA
Junior 2016 al Millor <span lang="ES-TRAD">T</span><span lang="IT">reball de Recerca de Batxillerat ha estat
per l</span><span lang="FR">’</span>alumne <span lang="FR">À</span><span lang="FR">lex Serra</span><span lang="ES-TRAD">
Alcina</span>,<span lang="ES-TRAD"> de l</span><span lang="ES-TRAD">’</span><span lang="ES-TRAD">Institut
Mediterr</span><span lang="ES-TRAD">à</span><span lang="ES-TRAD">nia del Masnou per l</span><span lang="ES-TRAD">’</span><span lang="ES-TRAD">acurat estudi hist</span><span lang="ES-TRAD">ò</span><span lang="ES-TRAD">ric i filmogr</span><span lang="ES-TRAD">à</span><span lang="ES-TRAD">fic <i>L</i></span><i><span lang="ES-TRAD">’</span></i><i><span lang="ES-TRAD">evoluci</span></i><i><span lang="ES-TRAD">ó </span></i><i><span lang="ES-TRAD">del
cinema de terror. Des de 1896 fins a l</span></i><i><span lang="ES-TRAD">’</span></i><i><span lang="ES-TRAD">actualitat</span></i><span lang="ES-TRAD">,</span><span lang="ES-TRAD"> tutoritzat per la professora
Blanca Pardo.</span> Tanmateix el Jurat ha donat un Acc<span lang="FR">è</span>ssit
al treball col·<span lang="EN-US">lectiu</span><span lang="EN-US"> </span>intitulat <i><span lang="ES-TRAD">El NO-DO. Imatges d</span></i><i><span lang="ES-TRAD">’</span></i><i><span lang="ES-TRAD">una
</span></i><i><span lang="ES-TRAD">è</span></i><i><span lang="ES-TRAD">poca</span></i><span lang="ES-TRAD"> </span><span lang="ES-TRAD">de David Fonteboa Carmona, Jonathan Lencina
Jim</span><span lang="ES-TRAD">é</span><span lang="ES-TRAD">nez i Sergio Pe</span><span lang="ES-TRAD">ñ</span><span lang="ES-TRAD">a P</span><span lang="ES-TRAD">é</span><span lang="ES-TRAD">rez del Col</span><span lang="ES-TRAD">·</span><span lang="ES-TRAD">legi Sant
Gabriel de Sant Adri</span><span lang="ES-TRAD">à </span><span lang="ES-TRAD">del Bes</span><span lang="ES-TRAD">ò</span><span lang="ES-TRAD">s</span>, <span lang="ES-TRAD">tutorat per les professores Laura Puy i Ruth
Vives</span><span lang="ES-TRAD" style="color: red; mso-ansi-language: ES-TRAD;">.</span><br />
<span lang="ES-TRAD" style="color: red; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtGWAIXLax8bl2Pq9OEyWSVfy2C5miA_lUXWPXWUjWqF288cJLklkxHS29vBDYO7ZJZkr0VLmZL_DUBBIvyOswx6IsN3twz71VsY7z4bNTGrEMvFqzsSYRX9HBMevj9LgzzmIviA/s1600/20170627_183817.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtGWAIXLax8bl2Pq9OEyWSVfy2C5miA_lUXWPXWUjWqF288cJLklkxHS29vBDYO7ZJZkr0VLmZL_DUBBIvyOswx6IsN3twz71VsY7z4bNTGrEMvFqzsSYRX9HBMevj9LgzzmIviA/s320/20170627_183817.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span lang="ES-TRAD" style="color: red; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
</div>
J. M. Caparrós Lerahttp://www.blogger.com/profile/08826889121149181980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22786190.post-60272753569418366542017-05-19T19:02:00.001+02:002017-06-30T21:27:36.908+02:00NUEVAS PELÍCULAS RECOMENDADAS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcvkowj2wYCZylemHuiW4lTFdfR5IzZ0tn1hX6OQ-3TQgmEO1Pz3gBwHF8KJN8Q6GNFhcIzqqj4zUD3Xx5Xp2qQkfGTQrALcVxLd2v4tfyeM2Bf5UA58IzC-4hdaTmzH5gv71NSg/s1600/adios-a-europa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcvkowj2wYCZylemHuiW4lTFdfR5IzZ0tn1hX6OQ-3TQgmEO1Pz3gBwHF8KJN8Q6GNFhcIzqqj4zUD3Xx5Xp2qQkfGTQrALcVxLd2v4tfyeM2Bf5UA58IzC-4hdaTmzH5gv71NSg/s640/adios-a-europa.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="EN-US"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Aquí va mi listado de 20 filmes recientes (unos de estreno; otros ya en vídeo), para todos los gustos:</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US">BALLERINA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US">LA CIUDAD
DE LAS ESTRELLAS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US">DESPUÉS DE
LA TORMENTA<o:p></o:p></span><br />
<span lang="EN-US">EL EDITOR DE LIBROS</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US">FÁTIMA, EL
ÚLTIMO MISTERIO<o:p></o:p></span><br />
<span lang="EN-US">GRU 3. MI VILLANO FAVORITO</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US">HASTA EL
ÚLTIMO HOMBRE<o:p></o:p></span><br />
<span lang="EN-US">IGNACIO DE LOYOLA</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US">UN ITALIANO
EN NORUEGA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US">EL JUGADOR
DE AJEDREZ<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US">LA LLEGADA</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US">LOVING<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US">MARAVILLOSA
FAMILIA DE TOKIO<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US">MORGAN, EL
HOMBRE QUE LO CONSEGUÍA TODO<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US">NEGACIÓN<o:p></o:p></span><br />
<span lang="EN-US">SI DIOS QUIERE</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US">SILENCIO<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US">STEFAN
ZWEIG: <o:p></o:p></span><span style="text-align: center;">ADIÓS A EUROPA</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US">SULLY<o:p></o:p></span><br />
<span lang="EN-US">LOS ÚLTIMOS AÑOS DEL ARTISTA: AFTERIMAGE</span><br />
<span lang="EN-US"><br /></span>
<div style="text-align: center;">
Y buen verano cinéfilo!</div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US"><br /></span></div>
J. M. Caparrós Lerahttp://www.blogger.com/profile/08826889121149181980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22786190.post-21222027744638410252017-05-04T11:37:00.001+02:002017-05-12T21:44:31.484+02:00Josep M. Queraltó protagonitzarà la 13a Tribuna del Cinema Espanyol <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW7h2ChruObJnc8_pGGhAk5pnPDuJgd4tM2fD48FNTie3yTUK61KQmdirhQU9I5ciGHv9YEHoe9APtgmlbSbBiOnvsbBxBoFpvgIvD5brRb6l-yWe19a43ahl9AupSsUykEXDyyw/s1600/jmqueralt%25C3%25B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW7h2ChruObJnc8_pGGhAk5pnPDuJgd4tM2fD48FNTie3yTUK61KQmdirhQU9I5ciGHv9YEHoe9APtgmlbSbBiOnvsbBxBoFpvgIvD5brRb6l-yWe19a43ahl9AupSsUykEXDyyw/s320/jmqueralt%25C3%25B3.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El col·leccionista Josep Maria
Queraltó serà el protagonista de la 13a Tribuna del Cinema Espanyol, que tindrà
lloc a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història de la UB (Montalegre, 6, 4a planta), el
proper dimarts 9 de maig, a les 11 h. L’entrada es lliure.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
La Tribuna del Cinema Espanyol,
que s’organitza des del curs acadèmic 2001-2002, és una iniciativa del Centre
d’Investigacions Film-Història, del departament d’Història i Arqueologia de la
UB. Es tracta d’una plataforma oberta en què es convida un cineasta a parlar de
la seva trajectòria artística i a dialogar sobre la seva obra. Al final de
l’acte, el convidat participa en un col·loqui amb el públic assistent. Fins ara,
han passat per aquestes tribunes especialitzades els directors José Luis
Guerín, David Trueba, José Luis Borau, Josep Maria Forn, José María Nunes i
Daniel Benmayor, l’actriu Assumpta Serna, els productors Julio Fernández, Edmon
Roch i Andrés Morte, l’actor Emilio Gutiérrez Caba i l’historiador Esteve
Riambau.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="text-align: justify;">Josep Maria Queraltó (Vallbona de
les Monges, 1937) és president d’honor de la Fundació Aula de Cinema Col·lecció
Josep M. Queraltó, membre de l’Academia de Cine Europeo, l’Academia de las
Artes y Ciencias Cinematográficas de España i membre d’honor de l’Acadèmia del
Cinema Català. Té la Creu de Sant Jordi i el Premi Segundo de Chomón, entre
altres guardons. Queraltó poseeix una de les majors col·leccions privades
d’Europa d’objectes relacionats amb el setè art i el món audiovisual: més de
20.000 peces, des de les ombres xineses, les llanternes màgiques, els zootrops,
els praxinoscopis, el cinematògraf Lumière… fins el més recent cinema analògic.
Actualment, té el projecte de transformar la col·lecció de Josep M. Queraltó
-que ha estat exhibida parcialment en nombroses exposicions a l’Estat espanyol
i arreu, fins i tot a Jerusalem i Brussel·les- en un museu temàtic, històric,
pedagògic i interactiu. L’any 2014 Queraltó va ésser el protagonista del documental
</span><i style="text-align: justify;">JMQ, a la recerca d’un somni</i><span style="text-align: justify;">.</span><br />
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgL2jqcZl_6FRlsSq2ZZk2GfAb7NeFtuXnYjz3Z5_t4hdMFKwb2HGRkoyI12_pTDnSZysGmD_axKOxNn-rIOLsCjBiCY77eMS1sLToCKrn7yjfjE5fFpXupLSnFsPGa9WYrtXibyw/s1600/IMG_1960.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgL2jqcZl_6FRlsSq2ZZk2GfAb7NeFtuXnYjz3Z5_t4hdMFKwb2HGRkoyI12_pTDnSZysGmD_axKOxNn-rIOLsCjBiCY77eMS1sLToCKrn7yjfjE5fFpXupLSnFsPGa9WYrtXibyw/s320/IMG_1960.JPG" width="320" /></a></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="text-align: justify;"><br /></span></div>
J. M. Caparrós Lerahttp://www.blogger.com/profile/08826889121149181980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22786190.post-45650995115527537042017-04-25T21:50:00.000+02:002017-04-25T21:53:01.004+02:00COLOQUIO SOBRE “AFTERIMAGE”, DEL MAESTRO ANDRZEJ WAJDA, EN EL BCN FILM FESTIVAL<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRoMxMv4YVAjHlXKOMfsh7539nofCOmyUfClQBb3UzU9J9wSyVbg8ZX4gaSpiukRUbxVqn2uHkyWir5bEcKDdQV8cGf6djZ79BcT4E06REzcnSLmsZuWR9FdaQ1kwOlJDPkj9sog/s1600/Col.loqui.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRoMxMv4YVAjHlXKOMfsh7539nofCOmyUfClQBb3UzU9J9wSyVbg8ZX4gaSpiukRUbxVqn2uHkyWir5bEcKDdQV8cGf6djZ79BcT4E06REzcnSLmsZuWR9FdaQ1kwOlJDPkj9sog/s320/Col.loqui.jpg" width="240" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Este martes, hemos
tenido la primera sesión el I Festival Internacional de Cine de Barcelona-Sant
Jordi, precisamente sobre la última película realizada por el maestro Andrzej
Wajda antes de morir: <i>Afterimage</i>.
Después de presentarme el director del certamen, José María Aresté. Sintetizo
mi discurso previo al coloquio.</div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><i>Los últimos días del artista:
Afterimage</i> </b>se trata de una auténtica obra maestra, que posee cierto
cariz autobiográfico con su autor, aunque está inspirada en el drama final del
pintor vanguardista polaco Wladyslaw Strzeminski, durante el período 1948-1952.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2_gPL2Ddv9jCNKc_EzaZRG5_gSvP9o9aXNn4CnN7HkzlDWjb68iT97hCNOUPSfxtZirRfoiJOHubgI9GIkKTY0lGiJIEdnfB8_LtEzro5lwoNtk4-X-O7ybg7ms_39bU5fHSRbA/s1600/Wajda.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2_gPL2Ddv9jCNKc_EzaZRG5_gSvP9o9aXNn4CnN7HkzlDWjb68iT97hCNOUPSfxtZirRfoiJOHubgI9GIkKTY0lGiJIEdnfB8_LtEzro5lwoNtk4-X-O7ybg7ms_39bU5fHSRbA/s400/Wajda.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p> </o:p>Andrzej Wajda (Suwalski, 1926)
fue uno de los más grandes y veteranos realizadores del cine de los países del
Este, que seguiría en activo hasta los 90 años (murió en Varsovia, el 9 de
octubre de 2016) y ha sido reconocido como un maestro del séptimo arte.
Combatiente en la Resistencia durante II Guerra Mundial, estudió Pintura en la
Academia de Bellas artes de Cracovia y se graduó como Director en la
prestigiosa Escuela der Cine de Lodz. Ayudante del pionero Aleksandr Ford, fue
el gran precursor de la “nueva ola” polaca de los años 60. Se dio a conocer con
su célebre trilogía: <b><i>Generación</i></b> (1954), <b><i>Kanal</i></b>
(1956) y <b><i>Cenizas y diamantes</i></b> (1958), sobre la batalla de Varsovia y la
Resistencia. En aquella época manifestó su admiración y la influencia del
Neorrealismo y del cine negro, y añadió: “No trabajábamos de modo alguno en el
marco del realismo socialista”. Refugiado en la década de los sesenta en una
serie de adaptaciones literarias, pronto evidenció un talento artístico pleno
de matices poéticos y extrema sensibilidad.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Con todo, el universo creador de Andrzej
Wajda resulta complejo, pues funda el romanticismo -a vaces, calificado como
salvaje- y el expresionismo barroco con el realismo crítico de carácter
nacionalista, a caballo entre el materialismo y el humanismo que le singularizaba
como autor. Le gustaba contraponer el Amor y la Muerte, el Heroísmo y la
Locura. Con una obra un tanto atormentada, presa del recuerdo de la guerra y
vuelta hacia el pasado polaco -recuérdese su película sobre la Revolución
industrial, <b><i>La tierra de la gran promesa</i></b> (1975)-, Wajda fue un testigo de
las incertidumbres del presente histórico. Es más, combinaría su prolífico
quehacer fílmico (44 películas realizadas en 60 años) con la dirección escénica
y televisiva.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Crítico con el totalitarismo de
izquierda con su famoso film <b><i>El hombre de mármol</i></b> (1977), mostró
su clara disidencia con <b><i>El hombre de hierro</i></b> (1981), donde
rompió un lanza a favor del sindicato Solidarnosc y, posteriormente, contra el
sistema comunista con la parábola <b><i>Danton</i></b> (1982), que tuvo que realizar
en Francia al ser declarada ilegal su productora -incluso fue detenido- por
parte del Gobierno polaco del general Jaruzelski.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
En 1990, cuando Lech Walesa ya
era presidente de su país, regreso y rodó nuevas películas, destacando <b><i>Katyn</i></b>
(2007), sobre la matanza que costó la vida a más de 20 mil militares y civiles
polacos -entre los que estaba su padre-, asesinados cruelmente por los
soviéticos durante la II Guerra Mundial -que se había atribuido a los nazis-,
además de sus dos últimos films, <b><i>Walesa, la esperanza de un pueblo</i></b>
(2013) y <b><i>Powidoki </i></b>(2016). En el año 2000, recibió el Oscar honorífico de
la Academia de Hollywood.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHegMLgxkbQcYT-uvaNhl3MtKNeAtN-HwplnOvXMuS5eCe7Ovfud8QTpPxpvoHTEOyI5jF16RMjn_8MKOADeupDeELdkGDMemUYGd2DrcIe-4EenGh9CUBGA9TFdqyr0v_0Cy6Pw/s1600/Afterimage.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="428" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHegMLgxkbQcYT-uvaNhl3MtKNeAtN-HwplnOvXMuS5eCe7Ovfud8QTpPxpvoHTEOyI5jF16RMjn_8MKOADeupDeELdkGDMemUYGd2DrcIe-4EenGh9CUBGA9TFdqyr0v_0Cy6Pw/s640/Afterimage.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p> </o:p><b><i>Afterimage</i></b> (imagen
remanente, sería la traducción), <b><i>Powidoki</i></b> (postimágenes), su título
original, es, sin duda, una obra maestra, que narra con gran belleza plástica
los últimos años de un artista excepcional, Wladyslaw Strzeminski (1893-1952, que
encarna magistralmente Boguslaw Linda -uno de los grandes actores polacos-, la
cual ofrece una reflexión sobre la creación artística, al tiempo que nos habla
de la libertad y sus consecuencias en ese contexto histórico (1948-52) y del
enfrentamiento de un genial maestro con el régimen soviético en la época
estalinista, que quería imponer el realismo socialista en el arte contemporáneo.
Asimismo, el film de Wajda habla de la teoría del unismo, que formuló Strzeminski
en los años veinte -pero no dice que sus pinturas inspiraron las composiciones
musicales de Zymunt Krauze-, del colectivo “a. r.” (artistas revolucionarios),
colección de arte de vanguardista de Lodz, entre los que estaba su esposa, la
escultora Katarzyna Kobro, y también de su libro <i>La teoría de la visión</i>, textos que recopilaron sus alumnos, como se
ve en la película. Profesor e instructor de diseño de artes plásticas, al final
sería reivindicado y actualmente la Real Academia de Bellas Artes de Lodz lleva
su nombre.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Podemos ahora abrir el coloquio
con los temas que propone EDUCACINE: las vanguardias artísticas; la libertad
creativa en regímenes autoritarios; la creación artística al servicio de las
ideologías: ¿una forma de arte?; supervivencia y mantenimiento de las propias convicciones,
o cómo vivir el adagio: <i>primum vivere,
deinde philosophare</i>; conciliación entre vida profesional y vida familiar; y
¿cómo se abordan las biografías en el cine?<br />
<br /></div>
J. M. Caparrós Lerahttp://www.blogger.com/profile/08826889121149181980noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22786190.post-27738784293640194942017-04-18T11:57:00.000+02:002017-04-18T12:00:40.277+02:00El Centre d’Investigacions Film-Història de la UB colabora en el BCN Film Festival-San Jordi<div align="center" class="MsoListBulletCxSpFirst" style="margin-left: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: none; tab-stops: 35.4pt; text-align: center; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhadlHktB7l9CsOfQ6I1-BNgcAxeznwUVg1sHuhxba7FREcObCcNntrNMOtEWjoE2lZxZUIc1sIJ0rIk5QhFw7N2OnpwJGuoT4WUQk4MsKGQEZN3d8lxLA2t7rphJZnuFqhGOXXOw/s1600/fck.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhadlHktB7l9CsOfQ6I1-BNgcAxeznwUVg1sHuhxba7FREcObCcNntrNMOtEWjoE2lZxZUIc1sIJ0rIk5QhFw7N2OnpwJGuoT4WUQk4MsKGQEZN3d8lxLA2t7rphJZnuFqhGOXXOw/s320/fck.png" width="320" /></a></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
La próxima fiesta de Sant
Jordi traerá de la mano un nuevo festival para la ciudad de Barcelona: el Primer
Festival Internacional de Cine de Barcelona-Sant Jordi (<a href="http://www.bcnfilmfest.com/">www.bcnfilmfest.com</a>), que se celebrará
entre el 21 y el 28 de abril en los Cinemes Verdi del barrio de Gràcia de
Barcelona.<o:p></o:p></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
El nuevo certamen, organizado
por Espectarama (Cinemes Verdi) y el Festival Educacine (DeCine21), pretende
convertirse en un punto de encuentro imprescindible para el público de
Barcelona. Un festival que nace, igual que la emblemática fiesta de Sant Jordi,
con un carácter popular y abierto a todos los públicos y a todo tipo de
géneros. El director de programación es el crítico de cine José María Aresté. <o:p></o:p></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Con la colaboración del Centre
d’Investigacions Film-Història (<a href="http://www.filmhistoria.com/">www.filmhistoria.com</a>)<b>, </b>el BCN Film Festival-Sant Jordi está
formado por cinco secciones: <i>Oficial</i>, con <span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">las
películas adscritas al tema central del certamen: Cine-Historia-Literatura;
</span><i>Cinema amb Gràcia</i>, <span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">con una selección de comedias agrupadas en una sección
que rinde homenaje al barrio de Gràcia; </span><i>Zona Oberta</i>, en la que el Festival se abrirá a
otros tipos de películas y públicos, que no encajarían en las anteriores
secciones; <i>Imprescindibles</i>, que
proyectará cuatro obras maestras de la historia del cine seleccionadas por el
“padrino del festival”, que este año recae en el historiador y cineasta Bertrand Tavernier; y<span style="color: #777777;"> </span><i>Exhibition On Screen</i>,
que presentará una selección de documentales de calidad sobre grandes
pintores de todos los tiempos. <o:p></o:p></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Entre los 35 films que se
exhibirán destaca la película que inaugurará el certamen: <i>Norman, el hombre que lo conseguía todo</i>, de Joseph Cedar, que
presentará el propio director y el protagonista, Richard Gere, cuya proyección
tendrá lugar el día 21 de abril. También se proyectarán títulos inéditos, como <i>Los últimos días del artista</i> (<i>Afterimage</i>), la última película que rodó
el maestro Andrzej Wajda justo antes de morir, que introducirá el catedrático
emérito de la UB y fundador del Centre d’Investigacions Film-Història, Josep
Maria Caparrós, y mantendrá un coloquio al final; <i>Su mejor historia</i> (<i>Their Finest</i>),
de Lone Scherfig, cuyo coloquio correrá a cargo de Juan Manuel Alonso, profesor
de la Universidad Internacional de La Rioja (UNIR) y miembro del Centre
Film-Història ambas están programadas para el martes 25 de abril; y las también
históricas <i>Churchill</i>, con la
presencia de su realizador, Jonathan Teplitzky, que comentará Francesc Sánchez
Barba, director adjunto del Centre Film-Història y profesor de Historia
Contemporánea (UB), cuya<i> première</i> mundial
está prevista para el miércoles 26; y <i>Una
bolsa de canicas</i> (<i>Un sac de billes</i>),
de Christian Duguay, coloquio que irá a cargo del doctor Rafael de España, cofundador
del Centre Film-Història, que se proyectará el jueves 27. En la sesión de
clausura, viernes 28 de abril, se estrenará <i>Día
de patriotas</i>, de Peter Berg, film sobre el atentado del Maratón de Boston,
en 2013, y se concederán los premios del certamen. <o:p></o:p></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOF5Yb95JIjK1PTpWfa1O4zGPIRL70hsRdpNI_cTkdwIu1XB1cZuh_VQ3ZzJvjVQjPkv0ZO54OapO17wfQr_6h2crxYjoHEOAODS4I3vawAy7fxs1uPfkBo_it3XoyiQ_5L62OoQ/s1600/dia-de-patriotas-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOF5Yb95JIjK1PTpWfa1O4zGPIRL70hsRdpNI_cTkdwIu1XB1cZuh_VQ3ZzJvjVQjPkv0ZO54OapO17wfQr_6h2crxYjoHEOAODS4I3vawAy7fxs1uPfkBo_it3XoyiQ_5L62OoQ/s400/dia-de-patriotas-1.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center; vertical-align: baseline;">
<br />
<i>Patriots Day,</i> la película de clausura</div>
J. M. Caparrós Lerahttp://www.blogger.com/profile/08826889121149181980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22786190.post-62494987989506868472017-03-26T11:00:00.000+02:002017-03-26T11:00:03.061+02:00"INCIERTA GLORIA", UNA VISIÓN SESGADA DE LA GRAN NOVELA DE JOAN SALES<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrFvmQFJDaBbY2jSteNsRIi8Uenz1uB11aVG6bPraub8imKdhwvHqwNzlJpgw6vy5PMU6iENzi5JZn3NRaqaT7ayxMT7X968_Bm_DsEY-dWkGRx1qhODI5u12YLPUDgA5brw2jIA/s1600/Incerta+gl%25C3%25B2ria.3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrFvmQFJDaBbY2jSteNsRIi8Uenz1uB11aVG6bPraub8imKdhwvHqwNzlJpgw6vy5PMU6iENzi5JZn3NRaqaT7ayxMT7X968_Bm_DsEY-dWkGRx1qhODI5u12YLPUDgA5brw2jIA/s400/Incerta+gl%25C3%25B2ria.3.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Hace más de veinte años, a través
del hoy desaparecido escritor Carlos Pujol, me llegó el encargo de asesorar la
posible adaptación cinematográfica de esta obra catalana de Joan Sales,
considerada como una de las mejores novelas europeas del siglo XX. Hablé con la
viuda del escritor, y quería que se respetase el texto de su marido. Me leí el
original de <i>Incerta glòria</i>, en los
dos volúmenes editados por Edicions 62/la Caixa (1981), y me impresionó. Pero al
final no se llevó a la pantalla. Si no recuerdo mal, el director iba a ser
Francesc Bellmunt. Y la viuda de Sales, Núria Folch i Pi, falleció en el año
2010.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Ahora se ha estrenado la versión
producida por Isona Passola y dirigida por Agustí Villaronga (Palma, 1953), y
me ha defraudado. No está a la altura de la novela del gran escritor y editor,
republicano y católico. <i>Incierta gloria</i>
no ha sido sintetizada por el cineasta mallorquín; más bien ha sido sesgada: omite
a uno de los personajes centrales, el seminarista Cruells, dejando a los otros
protagonistas -la Carlana, Lluís de Brocà, Trini y Juli Soleràs- sólo en el
marco de la Guerra Civil española -concretamente en el año 1937, haciendo
hincapié en el aspecto más sórdido, como hiciera en <i>Pa negre</i> (2010)- y elimina la parte más filosófica del libro
original, cuyo profundo dramatismo, moralidad y calidad o estilo literario ha
sido comparado con Fiódor Dostoievski, Georges Bernanos, François Mauriac o Graham
Greene. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
¡Qué lejos está la película de
Villaronga de esos autores! Además, quién no haya leído la novela se encuentra
con los personajes casi de golpe, sin apenas contextualización y descripción
psicológica, y asiste sorprendido a la tragedia. Aun así, cabe reconocer la
espléndida ambientación del frente de Aragón y la Barcelona de aquellos años
(Plaza Palau, Hospital de Sant Pau, los bombardeos a la Ciudad Condal), al
igual que la convincente interpretación de Núria Prims como la Carlana, Marcel
Borràs como el teniente Lluís, Bruna Cusí como Trini, y Oriol Pla como Soleràs,
aunque un tanto desdibujado. Por otra parte, Agustí Villaronga incluye una
cruda escena erótica y algunos desnudos complacientes y obscenidades que no
salían en el texto original; posibilidad que antaño la viuda de Joan Sales quería
que yo me encargara de evitar, además de que se respetara el espíritu del libro.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5NDgFy4r66e8I74FnXWtRiQFSCsiRE5liaVWHVdqQ350clUlNX5yTuH7TMQVGRd623t6dBQuvw9XTPDlSD8tizuHWspGER_WJ2c0TH9Hy0iBWRelN4jL-jUBneY6luAaL-N9LNA/s1600/incerta_gloria2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5NDgFy4r66e8I74FnXWtRiQFSCsiRE5liaVWHVdqQ350clUlNX5yTuH7TMQVGRd623t6dBQuvw9XTPDlSD8tizuHWspGER_WJ2c0TH9Hy0iBWRelN4jL-jUBneY6luAaL-N9LNA/s320/incerta_gloria2.jpg" width="226" /></a></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Sin embargo, ante su incompleta
traducción de la novela, el director se defendió así: “A mí particularmente no
me interesa tanta disquisición cristiana ni tanta duda existencialista sobre la
bondad que enarbola Cruells. Por eso eso sería partidario de fundir los dos
personajes a favor de Soleràs”. Y también manifestó: “Filmar un proceso
intelectual de personajes que hacen disquisiciones morales, metafísicas y
religiosas, como es el caso, es muy difícil, siempre has de ir a los diálogos y
corres el peligro de hacer una cosa pesada y poco reflexiva. El cine no es el
espacio adecuado para este tipo de reflexiones… Se me hace muy difícil reflejar
en imágenes el aspecto intelectual de la obra”. (Cfr. Bernat Salvà, Entrevista
a Agustí Villaronga, en <i>El Punt Avui</i>,
15 de marzo de 2017, p. 34).</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Sí el crítico y profesor Àngel
Quintana escribió en el mismo diario catalán una aguda reseña titulada <i>Sense el rerefons catòlic</i>, donde dice que
“el paso del drama existencial a la tragedia sexual provoca algunos desniveles
en la película”, el también especialista Peio Sánchez termina afirmando en su
crítica del film: “La disculpa no es la dificultad llevar al cine una obra de
700 páginas que necesitan ser aligeradas. Ni la solución es despojar a los
personajes de su verdadera hondura dramática para traspasarlos a la dificultad
de amar en tiempos de cólera y de salvar a un niño en medio del desastre. <i>Incierta gloria</i> se merecía algo más y no
un simple cirujano de encargo. Hay en nuestra cultura un vértigo, que podemos
llamar indiferencia, al abismo y a las profundidades. La novela sigue esperando
al lector con la misma actualidad, la película ya es obsoleta.” (Cfr. <i>Incierta gloria</i>: “traduttore,
traditore”, en <i>Catalunya Cristiana</i>,
26 de marzo de 2017, p. 26). </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Francamente, si Joan Sales (1912-1983)
y su viuda -Núria Folch- pudieran levantar la cabeza, no aplaudirían.<br />
<br /></div>
J. M. Caparrós Lerahttp://www.blogger.com/profile/08826889121149181980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22786190.post-54995667089553970602017-03-17T14:07:00.001+01:002017-05-21T21:53:15.461+02:00"EL PASADO COMO PRESENTE", NUEVO LIBRO SOBRE CINE HISTÓRICO<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEha-ro93v53Jr7Gq5zYxJzJBegEhEE5cX-FDrw7oc5X66CKKelHKmmqm4taC00bzd6g4d1m5q2LpjtJtD8MGGdLbCAPGxRTBTPB4Qp95BoqLFd-D9XuubtvV6bJw4ogu0zG9rSvYA/s1600/Llibre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEha-ro93v53Jr7Gq5zYxJzJBegEhEE5cX-FDrw7oc5X66CKKelHKmmqm4taC00bzd6g4d1m5q2LpjtJtD8MGGdLbCAPGxRTBTPB4Qp95BoqLFd-D9XuubtvV6bJw4ogu0zG9rSvYA/s400/Llibre.jpg" width="257" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
La web oficial de la Universitat de Barcelona acaba de publicar la siguiente noticia -ilustrada con la cubierta del libro- que reproducimos a continuación</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<div style="background-color: white; border: none; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12.32px; line-height: 1.4em; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; padding: 0px; text-align: start;">
<div style="text-align: justify;">
Para Josep Maria Caparrós, catedrático emérito de Historia Contemporánea y Cine de la Universidad de Barcelona, las películas son testimonio de la sociedad de ayer y de hoy. Este es el punto de partida de su último libro, <a href="http://www.editorialuoc.cat/el-pasado-como-presente" style="border: none; color: #0059a2; line-height: 1.4em; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none;" target="_blank"><i style="border: none; line-height: 1.4em; margin: 0px; padding: 0px;">El pasado como presente. 50 películas de género histórico</i></a>, que repasa el período comprendido entre la independencia de Estados Unidos y la caída del muro de Berlín a través de diferentes títulos: desde <i style="border: none; line-height: 1.4em; margin: 0px; padding: 0px;">El patriota</i> (2000) a <i style="border: none; line-height: 1.4em; margin: 0px; padding: 0px;">Good Bye, Lenin!</i> (2003). La obra, de la Editorial UOC, pertenece a la colección «Filmografías esenciales», que dirige Jordi Sánchez Navarro, profesor de Ciencias de la Información y de la Comunicación de la Universidad Abierta de Cataluña.</div>
</div>
<div style="background-color: white; border: none; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12.32px; line-height: 1.4em; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; padding: 0px; text-align: start;">
<div style="text-align: justify;">
Es posible entender el cine de muchas formas distintas. Caparrós reivindica el cine como un conjunto de documentos visuales que pueden transformarse en testimonios históricos. «Cuando los filmes evocan el pasado, lo hacen desde el presente en que fueron concebidos, del mismo modo que los espectadores viven en presente las películas que ven sobre el pasado. Además, cuando retratan el presente, al poco tiempo se transforman en pasado», explica. Las creaciones cinematográficas que se dan cita en el libro se han convertido en el espejo de una época, ya que evidencian cómo eran las personas que participaron en ellas y la sociedad en la que nacieron.</div>
</div>
<div style="background-color: white; border: none; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12.32px; line-height: 1.4em; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; padding: 0px; text-align: start;">
<div style="text-align: justify;">
Josep Maria Caparrós Lera es profesor de la UB desde 1982 e impulsor —con su manual <i style="border: none; line-height: 1.4em; margin: 0px; padding: 0px;">100 películas sobre Historia Contemporánea</i> (Alianza, tres ediciones)— de la asignatura Historia Contemporánea y Cine, que creó en el curso 1995-1996 y que ha sido modelo para otras universidades españolas —País Vasco, Granada— y latinoamericanas —Santiago de Chile, Santo Domingo. Actualmente, imparten esta asignatura dos de sus colaboradores principales, Magí Crusells y Francesc Sánchez Barba. Discípulo de Miquel Porter, primer catedrático de Cine de la UB, Caparrós fundó en 1983 el <a href="http://www.filmhistoria.com/" style="border: none; color: #0059a2; line-height: 1.4em; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none;" target="_blank">Centro de Investigaciones Film-Historia</a>, que ha dado origen a una <a href="http://www.publicacions.ub.edu/articulos.aspx?modo=c&fam=FILM-HISTORIA&item=37" style="border: none; color: #0059a2; line-height: 1.4em; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none;" target="_blank">colección de libros</a> publicados por Edicions de la Universitat de Barcelona, con veinte títulos hasta el momento. Además, desde 1991 edita una revista especializada de la UB, <a href="http://revistes.ub.edu/index.php/filmhistoria" style="border: none; color: #0059a2; line-height: 1.4em; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none;" target="_blank"><i style="border: none; line-height: 1.4em; margin: 0px; padding: 0px;">Filmhistoria</i></a>. Durante estos años ha dirigido veinte tesis doctorales y ha publicado más de cuarenta libros sobre cine. Miembro de la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España y de la Academia del Cine Catalán, también lo es de la Federación Internacional de Prensa Cinematográfica (FIPRESCI, Múnich). En 2012, la revista inglesa <i style="border: none; line-height: 1.4em; margin: 0px; padding: 0px;">Sight & Sound</i> lo convocó para elegir las diez mejores películas de todos los tiempos y, posteriormente, la revista <i style="border: none; line-height: 1.4em; margin: 0px; padding: 0px;">Caimán Cuadernos de Cine</i>, para seleccionar los diez mejores filmes del cine español. Asimismo, Caparrós ha sido comisario de tres exposiciones sobre el séptimo arte. En septiembre de 2014, con los profesores Crusells y Sánchez Barba, organizó en la Facultad de Geografía e Historia de la UB el IV Congreso Internacional de Historia y Cine: «Memoria histórica y cine documental», cuyas actas ya han visto la luz en un <a href="http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08370" style="border: none; color: #0059a2; line-height: 1.4em; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none;" target="_blank">libro</a> de Edicions de la Universitat de Barcelona.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
</div>
J. M. Caparrós Lerahttp://www.blogger.com/profile/08826889121149181980noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-22786190.post-52426257708616531182017-02-28T11:46:00.002+01:002017-02-28T11:47:41.896+01:00UNOS "OSCAR" POLÉMICOS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhX-C7QydDu7IelJsLAM3HSobBIIL9IlkYjU1AGghxCplsYw6q9LDgQuhlJ1sVRIHM7bzD7bbE6poT-VAMTdGNTsgWKKHU-9YhgLfDYjaJ-vSSxZkLmIq-FXO9WpCyJ53vUuKnwkA/s1600/oscar-actores.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhX-C7QydDu7IelJsLAM3HSobBIIL9IlkYjU1AGghxCplsYw6q9LDgQuhlJ1sVRIHM7bzD7bbE6poT-VAMTdGNTsgWKKHU-9YhgLfDYjaJ-vSSxZkLmIq-FXO9WpCyJ53vUuKnwkA/s400/oscar-actores.jpg" width="400" /></a></div>
<div align="center" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" style="text-align: center;">
<i><span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">Entre críticas al presidente Trump, la reivindicación
a los artistas negros y un fallo garrafal en la entrega del Oscar a la Mejor
película, transcursió una gala llena de glamur y polémica</span></i></div>
<div align="center" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-size: 11.0pt; line-height: 135%;">Ciertamente, seis estatuillas doradas fueron para
afroamericanos -ausentes en la pasada edición-, mientras la favorita con 14
nominaciones sólo se fue con otras seis: <i>La
La Land</i> obtuvo los premios al Mejor director (Daniel Chazelle, 31 años),
Mejor actriz (Emma Stone). Además de los correspondientes a las mejores
fotografía, diseño de producción, banda sonora y canción (<i>City of Stars</i>), </span><span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "open sans"; font-size: 10.5pt; line-height: 135%;">tema principal del film, con John Legend cantando solo al piano.
</span><i><span lang="CA" style="color: #333333; font-size: 11.0pt; line-height: 135%;">La ciudad de las estrellas</span></i><span lang="CA" style="color: #333333; font-size: 11.0pt; line-height: 135%;"> es un musical
convencional, que partía como facvorito por homenajear este gran género. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-size: 11.0pt; line-height: 135%;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-size: 11.0pt; line-height: 135%;">Sin embargo, el Oscar a la Mejor película -tras el traspiés
de Warren Beatty y Faye Dunaway, los ya veteranos de <i>Bonnie y Clyde</i>, en la proclamación- fue para un film alternativo, <i>Moonlight</i>, que narra la dura vida de un
traficante de drogas homosexual, cuyo protagonista de color, Mahershala Ali,
obtuvo el galardón al Mejor actor secundario; al igual que la afroamericana
Viola Davis por su gran interpretación en <i>Fences</i>,
con un discurso entre lágrimas que fue uno de los momentos más emotivos de la
gala.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "open sans"; font-size: 10.5pt; line-height: 135%;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "open sans"; font-size: 10.5pt; line-height: 135%;">Otro
drama durísimo, <i>Manchester frente al mar</i>,
se llevó el Oscar al Mejor actor, Casey Affleck, y al mejor guión original,
escrito por el propio director, Kenneth Lonergan. Por su parte, Mel Gibson tuvo
que conformarse con dos Oscar técnicos por su <i>Hasta el ultimo hombre</i>: mejores montaje de imágenes y sonido;
mientras Martin Scorsese se fue de vacío
con su obra maestra <i>Silencio</i>. Le iría
mejor al canadiense Denis Villeneuve, que ganó el galardón a las mejores
mezclas de sonido por <i>La llegada</i>.
Asimismo, el film español <i>Timecode</i>,
de Juanjo Giménez, tampoco obtuvo la estatuilla dorada al Mejor cortometraje al
que aspiraba, que fue para la producción húngara <i>Mindenski</i> (Cantar).<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "open sans"; font-size: 10.5pt; line-height: 135%;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "open sans"; font-size: 10.5pt; line-height: 135%;">El
iraní Asghar Farhadi, ausente en la gala como protesta por la prohibición de entrar
en Estados Unidos a ciudadanos de diversos países musulmanes, se llevó el Oscar
a la Mejor película de habla no inglesa por <i>El
viajante</i>. Curiosamente, hace cinco años ya ganó otro por <i>Nader y Simin, una separación</i>. El premio
al Mejor documental ha sido para el film <i>O.
J.: Made in America</i>, una producción de siete hores sobre O. J. Simpson,
estrella de futbol americano acusada del asesinato de su esposa. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "open sans"; font-size: 10.5pt; line-height: 135%;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "open sans"; font-size: 10.5pt; line-height: 135%;">El
presentador de esta 89 edición, Jimmy Kimmel, reivindicó a la gran actriz Meryl
Streep -“sobrevalorada”, según Donald Trump-, que, nominada por veinte vez por <i>Florence Foster Jenkins</i>, fue ovacionada
por el público asistente al Kodak Theatre. Pero se quedó sin conseguir la
cuarta estatuilla; como también perdió la favorita Natalie Portman, por su gran
interpretación de <i>Jackie</i>, el
espléndido <i>biopic</i> sobre Jacqueline
Kennedy. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "open sans"; font-size: 10.5pt; line-height: 135%;">Pienso
que no ha sido un año brillante faltan mejores películas y más profesionalidad
en la entrega de premios. </span><span style="color: #333333; font-family: "open sans"; font-size: 10.5pt;">Hollywood, la vieja Meca del Cine, tiene que apuntar
más alto en valores artísticos y humanos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #333333; font-family: "open sans"; font-size: 10.5pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #333333; font-family: "open sans"; font-size: 10.5pt;"><br /></span></div>
J. M. Caparrós Lerahttp://www.blogger.com/profile/08826889121149181980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22786190.post-10483973424221794362017-02-06T11:32:00.004+01:002017-02-06T11:38:19.461+01:00UNOS PREMIOS "GOYA" REIVINDICATIVOS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgALYNB__uJWbc0zGfpzOAz52rw9LXAfH6fH0CmdK60R2jXRGktUEbTxz8cbSUftDddOgvb8yq2Vmym6j_CQZn_CmWqym8JoHHKWFazblJ6ubdzkTX0xdLpbT8F8X0hF6utWNJ0Lg/s1600/Gala+de+los+Goya%2540LaVanguardia-Web.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="361" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgALYNB__uJWbc0zGfpzOAz52rw9LXAfH6fH0CmdK60R2jXRGktUEbTxz8cbSUftDddOgvb8yq2Vmym6j_CQZn_CmWqym8JoHHKWFazblJ6ubdzkTX0xdLpbT8F8X0hF6utWNJ0Lg/s640/Gala+de+los+Goya%2540LaVanguardia-Web.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>El actor Davi Rovira, con su
gracejo habitual, fue por tercera vez el maestro de ceremonias de la 31 edición
de los Premios de la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de
España</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Los “Goya” de este año, como sucedió
la semana pasada con los “Gaudí” catalanes, fueron para <i>Un monstruo viene a verme</i>, de Juan Antonio Bayona, el joven
director barcelonés a quien llaman J: nueve estatuillas. Fue galardonado como
Mejor director, y obtuvo los premios a los Mejores Fotografía, Música original,
Dirección artística, Montaje, Efectos especiales, Dirección de producción,
Sonido y Maquillaje/Peluquería. Todo un éxito para esta espléndida película.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
No obstante, el “Goya” al Mejor
film fue para el debutante Raúl Arévalo, por <i>Tarde para la ira</i>, actor que también ganó la estatuilla al Mejor
director novel y Mejores guión original y Actor de reparto (Manolo Solo). Se
trata de un <i>thriller</i> asfixiante y
vengativo, que cuenta con una atmósfera personalísima y demuestra que este
joven intérprete también saber ponerse detrás de la cámara. Los otros dos <i>thriller</i> premiados, más históricos, se
tuvieron que conformar con menos galardones: <i>El hombre de las mil caras</i>, de Alberto Rodríguez, ganó a los Mejores
guión adaptado y Actor revelación (Carlos Santos); y <i>Que Dios nos perdone</i>, de Rodrigo Sorogoyen, al Mejor actor
protagonista (Roberto Álamo).</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
La actriz Emma Suárez derrotó a
sus antagonistas con un doblete: Mejor actriz por <i>Julieta</i>, de Pedro Almodóvar; y Mejor actriz de reparto por <i>La próxima piel</i>, de Isaki Lacuesta e Isa
Campo, que ya fue premiada como Mejor película catalana. Mientras que la Mejor
canción fue para la también debutante actriz Sílvia Pérez Cruz, con “Ay, Ay,
Ay”, de <i>Cerca de tu casa</i>, de Eduard
Cortés, que nos cantó reivindicativamente. Y la Mejor actriz revelación fue
para Anna Castillo, por <i>El olivo</i>, de
Icíar Bollaín, que le hizo derramar lágrimas de emoción.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Los “Goya” a las películas
extranjeras fueron para <i>Elle</i>, de Paul
Verhoeven, Mejor film europeo; y <i>El
ciudadano ilustre</i>, de <span class="nb"><span style="background: white; font-size: 11.0pt;">Mariano Cohn y</span></span><span class="apple-converted-space"><span style="background: white; font-size: 11.0pt;"> </span></span><span class="nb"><span style="background: white; font-size: 11.0pt;">Gastón Duprat, Mejor
película iberoamericana, que también aspiran al Oscar. Y ya que hablamos de los
premios de la Academia de Hollywood, del excelente corto de Juanjo Giménez
obtuvo la estatuilla que piensa revalidar con el premiado Oscar al Mejor
cortometraje en representación de España.</span></span><br />
<span style="background-color: white; font-size: 11pt;"><br /></span>
<span style="background-color: white; font-size: 11pt;">La parte más reivindicativa -aparte
de las intervenciones del presentador, demandando más presencia de mujeres en
la dirección de filmes y de personajes femeninos- estuvo en los discursos de Ana
Belén -“Goya” de Honor- y en la presidencia de la Academia Española. La
directora artística Yvonne Blake -actual presidenta de la entidad- estuvo muy
comedida en su defensa del cine autóctono; pero el vicepresidente Mariano
Barroso pasó cuentas al Gobierno: manifestó que el Estado recaudó 28 millones
de euros en el 2016 en concepto de IVA por las películas españolas, de los 109
millones de caja que hizo el cine nacional, con 18 millones de espectadores, y
reclamó “una nueva actitud a las autoridades hacia nuestra cinematografía” y
“un pacto de Estado sobre el cine” por parte de los partidos políticos. El
ministro de Cultura y portavoz del Gobierno del PP, Íñigo Méndez de Vigo, se
llevó en la cartera la propuesta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="nb"><span style="background: white; font-size: 11.0pt;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="nb"><span style="background: white; font-size: 11.0pt;"><br /></span></span></div>
J. M. Caparrós Lerahttp://www.blogger.com/profile/08826889121149181980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22786190.post-25613486831400558862017-01-30T14:35:00.003+01:002017-01-30T21:06:52.611+01:00"UN MONSTRUO VIENE A VERME" TRIUNFA EN LOS PREMIOS GAUDÍ<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgB3-62raBbNBHUdzFunvp_49nn3DXUUvuRkYBt8Px_k5Xc15F_uYXKtAwKwfKus4D33ExqRbpAurCRn8jk8AKSOLAk08xur5CpI7f0Mb8qnmDDfnCQ-XbBFbDHR4omHxkguV6qYw/s1600/bayona.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgB3-62raBbNBHUdzFunvp_49nn3DXUUvuRkYBt8Px_k5Xc15F_uYXKtAwKwfKus4D33ExqRbpAurCRn8jk8AKSOLAk08xur5CpI7f0Mb8qnmDDfnCQ-XbBFbDHR4omHxkguV6qYw/s400/bayona.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Ayer tuvo lugar la IX gala de los
Premios “Gaudí”, que concede la Academia del Cinema Català, con la asistencia
del mundillo cinematográfico de esta autonomía disidente.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
La gran triunfadora de la noche
fue una película no realizada en lengua catalana: <b><i>Un monstruo viene a verme</i></b>,
de J. A. Bayona, el joven cineasta que ya triunfó en anteriores convocatorias
-también con los Premios “Goya” de la Academia de las Artes y las Ciencias
Cinematográficas de España- con sus dos anteriores filmes, <b><i>El orfanato</i></b> y <b><i>Lo
imposible</i></b>. Estamos, por tanto, ante el realizador barcelonés (41 años)
de mayor relevancia, pues ha sido contratado por la Meca del Cine para dirigir
la nueva saga de <b><i>Parque Jurásico</i></b>.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Aunque esta original y sugerente obra
de Bayona se ha llevado los principales galardones (ocho): Mejor película en
lengua no catalana, Mejor director, fotografía, dirección de producción,
dirección artística, montaje, sonido y efectos visuales; también ha sido
premiada como Mejor película y Mejor guión en idioma autóctono <b><i>La
propera pell</i></b>, de Isaki Lacuesta e Isa Campo, con el estilo
independiente de caracteriza al primer autor y algunas concesiones a la
comercialidad. Asimismo, Emma Suárez ha ganado el galardón a la Mejor actriz por
su interpretación en este film, y Eduard Fernández por su papel de Paesa en <b><i>El
hombre de las mil caras</i></b>.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Y entre los otros galardones,
cabe destacar la Mejor música original para Sílvia Pérez Cruz, por <b><i>Cerca
de tu casa</i></b>; el Mejor cortometraje para <b><i>Timecode</i></b>, de Juanjo
Giménez, que tras la “Palma de Oro” de Cannes va a por el “Goya” y el Oscar de
Hollywood, para los que ha sido nominado; y el documental <b><i>Alcaldessa</i></b>, dirigido por
Pau Faus. Mientras el vanguardista Albert Serra sólo obtuvo dos Gaudí por su
innovador <b><i>La mort de Lluís XIV</i></b>: Mejor vestuario y Mejor maquillaje y
peluquería.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
La presidenta de la Academia, la
productora Isona Passola, reivindicó el cine catalán en unos momentos de
crisis, en pleno proceso independentista, junto al president de la Generalitat,
Carles Puigdemont, la alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, y la presidenta del
Parlament autonómico, Carme Forcadell.</div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
J. M. Caparrós Lerahttp://www.blogger.com/profile/08826889121149181980noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22786190.post-79571371187782233392017-01-19T11:42:00.002+01:002017-01-19T11:52:41.819+01:00EL REGRESO DE MEL GIBSON COMO DIRECTOR: "HASTA EL ÚLTIMO HOMBRE"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk9GE1gut1_slUNW-n7AMoJY095HhVoUCTUDispu9ys5omgPGUweDuLGA3Jc_cPGZE__Ndhiwu7hQVmP1toK9Zinj-6qhKf2V2EuYrCA8mALYN3g354bq9ylfDtw21YpEIwBQ4Gg/s1600/hacksaw-ridge-mel-gibsonjpg-2_1024.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk9GE1gut1_slUNW-n7AMoJY095HhVoUCTUDispu9ys5omgPGUweDuLGA3Jc_cPGZE__Ndhiwu7hQVmP1toK9Zinj-6qhKf2V2EuYrCA8mALYN3g354bq9ylfDtw21YpEIwBQ4Gg/s400/hacksaw-ridge-mel-gibsonjpg-2_1024.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<span style="background: white; font-size: 11.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span style="background: white; font-size: 11.0pt; line-height: 150%;">Considerada como una
de las películas más religiosas de los últimos tiempos </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">–</span><span style="background: white; font-size: 11.0pt; line-height: 150%;">junto con <i>Silencio</i> de Martin Scorsese</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">–, se trata de una película del género bélico con un claro contenido espiritual.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<b><span style="border: none windowtext 1.0pt; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Mel Gibson solo detrás de la cámara<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<b><span style="border: none windowtext 1.0pt; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"> </span></b><span style="border: none windowtext 1.0pt; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Este famoso actor y premiado
realizador (Nueva York, 1956) ya fue objeto de un amplio comentario con motivo de <i>La Pasión de Cristo</i> (2004), también solo dirigida y no interpretada
por él. En la década anterior había sido “oscarizado” por <i>Braveheart</i> (1995), y antes de entrar en una crisis personal realizó
<i>Apocalypto</i> (2006) sobre el Imperio
Maya. Su estilo y postura radical se llevó muchas críticas, pero todos
reconocieron que sabe hacer cine de veras.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="border: none windowtext 1.0pt; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"> Ahora lo ha demostrado de nuevo con <i>Hacksaw Ridge </i>(2016) –título original–, donde cuenta la verdadera
historia de Desmond Doss, un joven protestante, de la iglesia adventista del
Séptimo Día, que se alista al Ejército estadounidense tras el ataque a Pearl
Harbor por patriotismo.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<b><span style="border: none windowtext 1.0pt; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Un <i>biopic</i> sobre un
objetor de conciencia <o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<b><span style="border: none windowtext 1.0pt; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"> </span></b><span style="border: none windowtext 1.0pt; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Todo el cine dirigido por Mel
Gibson posee un mensaje cristiano comprometido. En este caso, iniciada la
intervención norteamericana en la Segunda Guerra Mundial, el soldado Doss plantea
en el campamento su objeción de conciencia, que solo irá a la conflagración
bélica para salvar vidas, como ayudante del servicio de sanidad. Actitud que
crea una conmoción en la compañía a la que ha sido destinado, y está a punto de
ser expulsado del Ejército USA.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="border: none windowtext 1.0pt; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"> Esas primeras secuencias de formación en el campamento de
instrucción son deudoras de <i>La chaqueta
metálica</i> (1987), de Stanley Kubrick; pero se hace hincapié en el conflicto
religioso de este joven campesino de la América profunda –influido por un padre
borracho, traumatizado por la Primera Guerra Mundial– con la estricta normativa
del Código de Justicia Militar, que finalmente le da la razón a Desmond Doss a
través de la Constitución estadounidense.</span><span style="font-size: 11pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="border: none windowtext 1.0pt; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Quien ha tratado con tino el
problema de la objeción de conciencia en este importante film es la crítica de
cine Lourdes Domingo –profesora de la Universitat Internacional de Catalunya
(UIC)–, cuyo comentario que reproducimos a continuación:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="border: none windowtext 1.0pt; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">“Esta
trama, basada en hechos reales, dibuja muy bien el papel fundamental de la
objeción de conciencia en una sociedad que quiere ser moderna y valiente y
sobre todo que quiere progresar. Como se trasluce en esta historia, respetar
ese derecho no solo beneficia al sujeto que quiere ejercerlo sino que, a pesar
de los disgustos que le acarrea al inicio, se convierte en el modo más eficaz
de salvar vidas, de hacer más humano y digno el entorno de convivencia y de
agitar, en positivo, otras conciencias para que sean más sensibles hacia el
cariz negativo de la violencia”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="border: none windowtext 1.0pt; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="border: none windowtext 1.0pt; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp9feW4HYa2TtroXtr6FgeDAR7lVva0mJL3BhYudXlcL3mvi9emOXkZVxuaYIqVZgwDmJlodTEEaiFNh5iDoWjk4I818iZYr-3DQGXx6lygGysGom1MbVKLsLN91Mv-kWSsFziug/s1600/Hacksaw-Ridge-Foto1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp9feW4HYa2TtroXtr6FgeDAR7lVva0mJL3BhYudXlcL3mvi9emOXkZVxuaYIqVZgwDmJlodTEEaiFNh5iDoWjk4I818iZYr-3DQGXx6lygGysGom1MbVKLsLN91Mv-kWSsFziug/s400/Hacksaw-Ridge-Foto1.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<b><span style="border: none windowtext 1.0pt; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Obra maestra del cine bélico<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<b><span style="border: none windowtext 1.0pt; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"> </span></b><span style="border: none windowtext 1.0pt; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Asimismo, <i>Hasta el último hombre </i>ha sido considerada por un amplio sector de
la crítica como una obra maestra del género bélico. En las secuencias de guerra
bebe de la también magistral <i>Salvar al
soldado Ryan</i> (1998), de Steven Spielberg y, si me apuran, de <i>La delgada línea roja </i>(1998), de
Terrence Malick, en relación a la violencia y al pacifismo que a la vez plantea
el film.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="border: none windowtext 1.0pt; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"> Aficionado Gibson a las escenas violentas, muchas veces
atroces, en su afán de condenar la guerra no escatima sangre e imágenes
sobrecogedoras. Veamos como lo comenta el especialista en cine espiritual Peio
Sánchez:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="border: none windowtext 1.0pt; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">“El
la segunda parte hay que resistir el vómito. La acción nos lleva a la batalla
de Okinawa. 250.000 muertos entre las tropas del Pacífico de EE. UU., los
soldados japoneses y sus habitantes. En pleno frente para tomar la colina de
Hacksaw, se encuentra Doss y su compañía. Allí los vemos despedazados,
desventrados, mutilados, desfigurados. Sangre y fuego. Alaridos y espasmos.
Rabia y dolor. Violencia hasta la médula, literal. Y el bueno de Doss recogiendo
uno a uno a los heridos, cuando todos se retiran; el pretendido cobarde muestra
su valor trascendente. Recoge incluso a los enemigos. Lo fuerte es que se trata
de una historia real. Una batalla inútil, la guerra terminaba unos días después
con el bombardeo atómico de Hiroshima y Nagasaki.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="border: none windowtext 1.0pt; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Gibson
tiene la fuerte convicción de que el ser humano es profundamente violento y
este pecado cainita solo Dios lo puede redimir. Por eso planta la Biblia en
mitad de la batalla. La épica del drama bélico al servicio del mensaje
religioso”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><br /></span>
<span style="font-size: 11pt;"> Ciertamente, Mel Gibson incide en la violencia con una
finalidad eminentemente pacifista –como hicieron hace una década los citados
Spielberg y Malick–, para demostrar al público actual y a los jóvenes la maldad
de toda acción bélica. Y, al mismo tiempo, como pueden aparecer los
sentimientos más nobles en plena batalla. Desmond Doss fue un héroe de la II
Guerra Mundial, como se nos recuerda con imágenes documentales antes de los
títulos de crédito finales, con testimonios también de sus jefes y compañeros.
Su sufrida esposa (espléndida la bella Teresa Palmer) murió en 1991, y él
(excelente y creíble la interpretación del Andrew Garfield, también
protagonista de </span><i style="font-size: 11pt;">Silencio</i><span style="font-size: 11pt;">) falleció el
año 2006; no pudo gozar de su </span><i style="font-size: 11pt;">biopic</i><span style="font-size: 11pt;">
y confirmar si realmente fue así, tal como lo relata el guión original.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="border: none windowtext 1.0pt; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"> Es posible que se haya exagerado su heroísmo a la
secuencia final, cuando vuelve a la lucha aunque es el <i>sabbath</i> que lo prohíbe su religión, porque se lo piden sus
compañeros. No obstante, para comprender a esta figura volvemos a citar al
profesor de teología Peio Sánchez: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="border: none windowtext 1.0pt; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">“El
personaje de Doss es un loco de Dios. Personajes excéntricos y extravagantes
nos hablan de Dios en medio de las difíciles condiciones humanas. Son en general apocalípticos, ya que muestran que, cuando la razón humana está definitivamente
perdida, queda la acción sorprendente de Dios”</span><span style="font-size: 11pt;">.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="border: none windowtext 1.0pt; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"> </span><br />
<span style="border: none windowtext 1.0pt; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"> Con todo, con un presupuesto de 40 millones de dólares,
rodaje en exteriores australianos y en Nueva Gales del Sur, hay que reconocer
que Gibson ha dado a luz un film pacifista de gran categoría artística. Ahora
esperamos que vuelva a sentar la cabeza en su vida y creencias personales.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div>
<!--[if !supportFootnotes]--><br clear="all" />
<div id="ftn1">
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn2">
</div>
</div>
J. M. Caparrós Lerahttp://www.blogger.com/profile/08826889121149181980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22786190.post-22146373174904640522016-12-11T00:25:00.000+01:002016-12-22T11:09:49.905+01:00PELÍCULAS RECOMENDABLES PARA ESTAS NAVIDADES<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN709DQ-QebLihGG-WFFbn5p0FDTGBYiYA1lfegdX-DLkfKLZ6G7B0MfAOnSncYi6e6w0YJoXuCBXtMaJ73rIIuY_PaHHUltBbFyG8s1vr3cMtE-VtEydwFgfZ1PavkL6rRkmewQ/s1600/3772280.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN709DQ-QebLihGG-WFFbn5p0FDTGBYiYA1lfegdX-DLkfKLZ6G7B0MfAOnSncYi6e6w0YJoXuCBXtMaJ73rIIuY_PaHHUltBbFyG8s1vr3cMtE-VtEydwFgfZ1PavkL6rRkmewQ/s400/3772280.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
El último éxito de Mel Gibson como director</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Como cada año, por estas fiestas, aquí va mi lista de
títulos en cartel (por orden alfabético), para todos los gustos: </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
AMOR Y AMISTAD</div>
<div class="MsoNormal">
ANIMALES FANTÁSTICOS Y DÓNDE ENCONTRARLOS</div>
<div class="MsoNormal">
CAFÉ SOCIETY</div>
<div class="MsoNormal">
EL CONTABLE</div>
<div class="MsoNormal">
LA DOCTORA DE BREST</div>
<div class="MsoNormal">
EL EDITOR DE LIBROS</div>
<div class="MsoNormal">
HASTA EL ÚLTIMO HOMBRE (foto)</div>
<div class="MsoNormal">
LA HISTORIA DE JAN</div>
<div class="MsoNormal">
LA LLEGADA</div>
<div class="MsoNormal">
LUZ DE SOLEDAD</div>
<div class="MsoNormal">
UN MONSTUO VIENE A VERME</div>
<div class="MsoNormal">
PATERSON</div>
<div class="MsoNormal">
REGRESO A CASA</div>
<div class="MsoNormal">
SULLY</div>
<div class="MsoNormal">
VAIANA</div>
<div class="MsoNormal">
YO, DANIEL BLAKE<br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Véase sinopsis de cada film en http://www.cinemanet.info/category/articulos/</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Y Felices Fiestas, con buen cine!</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
J. M. Caparrós Lerahttp://www.blogger.com/profile/08826889121149181980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22786190.post-75388120010350932422016-12-03T21:35:00.002+01:002016-12-03T21:43:04.884+01:00DOS PELÍCULAS POLÉMICAS: "LA REINA DE ESPAÑA" Y "1898. LOS ÚLTIMOS DE FILIPINAS"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHfvQTaRzegFwcK-I7_k-5rqa5OWqDX0NRDbd1W_ckptHQHcvRSizAo_HIadntsCyUCnRNuT4RdkZ3YJwo4IGi1iuNQCIo6bB9870GlVBQM862sDqDcTytQGyqeD8Mqgtq5xFRkA/s1600/La_reina_de_Espa_a-117287075-large.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHfvQTaRzegFwcK-I7_k-5rqa5OWqDX0NRDbd1W_ckptHQHcvRSizAo_HIadntsCyUCnRNuT4RdkZ3YJwo4IGi1iuNQCIo6bB9870GlVBQM862sDqDcTytQGyqeD8Mqgtq5xFRkA/s400/La_reina_de_Espa_a-117287075-large.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Estos días se han estrenado
diversos filmes españoles, con el propósito de entrar también a concurso en los
Premios “Goya” de nuestra Academia de Cine, y han creado cierta polémica, sobre
todo en las redes sociales. Me explicaré brevemente, haciendo una sucinta
valoración crítica. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
La nueva película de Fernando
Trueba, <i>La reina de España</i>, se ha
visto afectada por las declaraciones realizadas cuando hace un año recogió el
Premio Nacional de Cinematografía y dijo que “no se sentía español”. Eso le ha
creado un posible boicot al estreno de un film que ha costado once millones de
euros -recibido subvenciones- y sólo obtuvo unos 400.000 en el primer fin de
semana de estreno, con más de 300 copias en cartel. Trueba rectificó, diciendo
que se refería al nacionalismo, pero no a la nacionalidad española. No
obstante, hay que valorar la película por su calidad, no por lo que comentara
el director, que asimismo es coproductor y guionista.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i>La reina de España</i> resulta un homenaje crítico al mundo del cine
español de posguerra, muy bien ambientado y espléndidamente interpretado por
algunas de nuestras mejores estrellas. Y está perfectamente contextualizado en
los años cincuenta, cuando España estaba en plena autarquía y salía del aislamiento
internacional, con la llegada de los americanos a rodar en nuestro país
-aunque, en realidad, el auge fue en los años sesenta con el “imperio
Bronston”- y se construía el Valle de los Caídos con los “perdedores” de la
Guerra Civil española.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Sin embargo, lo que le falla a la
película -que no es la segunda parte de <i>La
niña de tus ojos</i> (1998), ambientada en los rodajes de la Alemania nazi y
con el mismo elenco de actores- es el tono. A veces parece una astracanada,
otras un <i>thriller</i> político, o un melodrama
nostálgico por un mundo que ya desapareció. Con algunas secuencias conseguidas
y otras plenas de tópicos, con todo, posee un final antológico: la llegada de
Franco (Carlos Areces) al plató y su entrevista con la primera actriz, Penélope
Cruz -que casi una simbiosis de Sarita Montiel, Aurora Bautista e Imperio
Argentina-, que está interpretando a Isabel la Católica, precisamente la
superproducción que le quedó frustrada a Samuel Bronston. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Aunque su película haya
“pinchado” de momento en la taquilla, se nota que Fernando Trueba es un
cinéfilo, que ama a los cómicos y denuncia la dictadura franquista. Quizá aquí
también esté alguna de las razones de la campaña que ha sufrido <i>La reina de España</i>. Ahora bien, sus
colegas -él empezó como crítico de cine en <i>El
País</i>- tampoco le han sido demasiado favorables.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjivCKN6qx1m-C93uWvegbwCEoG9ArBdG8IGXgDe_Af_57cQNGfPP-zKQ6oWVE31c5ckLRPOxcOSIYTcgjLn9LVZJqUKDlMARxYRrY5K42C3n9Ga8OAHurqIsv2KPP9QKVC4VvSuw/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjivCKN6qx1m-C93uWvegbwCEoG9ArBdG8IGXgDe_Af_57cQNGfPP-zKQ6oWVE31c5ckLRPOxcOSIYTcgjLn9LVZJqUKDlMARxYRrY5K42C3n9Ga8OAHurqIsv2KPP9QKVC4VvSuw/s400/images.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p> </o:p>Más ambiciosa y menos importante
es el <i>remake</i> del film de Antonio
Román, <i>Los últimos de Filipinas</i>
(1945), una cinta memorable del género histórico propagandístico de la España
de Franco, evocando la gesta de la guarnición de Baler, en los estertores del
imperio colonial español. La ópera prima de Salvador Calvo es una película
bélica, que aprovecha los espléndidos escenarios naturales de Guinea Ecuatorial
y Canarias para ofrecer un film-espectáculo un tanto desmitificador del
patriotismo de aquel clásico del cine franquista. Como se sabe, a <span style="background: white;">finales del siglo XIX, en la colonia española de
Filipinas, un destacamento español fue sitiado en el pueblo de Baler, en la
isla filipina de Luzón, por filipinos revolucionarios, durante 337 días. En
diciembre de 1898, con la firma del Tratado de París entre España y Estados
Unidos, se ponía fin formalmente a la guerra entre ambos países y España cedía
la soberanía sobre Filipinas a Estados Unidos. Pero el jefe del destacamento de
57 soldados no se creyó al principio la versión de los periódicos y del
enemigo.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i>1898. Los últimos de Filipinas </i>toma como <i>leitmotiv</i> la entonces célebre canción “Yo te diré”, pero le da otro
aire, incluso sensualmente provocador (concesiones que también incurre Trueba,
pero cuidando la elipsis). Incluso ofrece un canto al individualismo, de
acuerdo asimismo con los tiempos que corren, y de cierta crítica al nacionalismo
español. Tampoco queda demasiado bien parado el clérigo protagonista (Karra
Elejalde), destacando la interpretación de Luis Tosar como el teniente Martín
Cerezo -después condecorado como el “héroe” de Baler-, de Javier Gutiérrez,
Carlos Hipólito y el joven Álvaro Cervantes. Los figurantes cumplen su
cometido, aunque se hace hincapié en la violencia extrema -pese al fondo
antibélico que posee- y en algunas irreverencias. En cambio, no quedan mal parados
los insurrectos filipinos, quienes rinden honores a los 33 soldados supervivientes.<br />
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<span style="text-align: justify;">Calificada como clásico, la nueva
versión de </span><i style="text-align: justify;">Los últimos de Filipinas</i><span style="text-align: justify;"> acaso
no pasará a la historia del cine español, pero podrá recibir algunos “Goyas”, por efectos especiales, la banda sonora de Roque Baños, la fotografía de Álex
Catalán y algún intérprete. Aún es
pronto para saber los resultados de la taquilla. Y la crítica le ha sido más
favorable que a la película de Trueba.</span><br />
<span style="text-align: justify;"><br /></span></div>
J. M. Caparrós Lerahttp://www.blogger.com/profile/08826889121149181980noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-22786190.post-44651508565165338812016-11-05T20:42:00.006+01:002016-11-05T20:47:10.997+01:00LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA EN COLOR<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGAIEIm0PUWzVfUZoq-QMvz4vs8pLnMMI6pg1I2JLRd-II8CVLx1MTJWK9OldeY-bU3V1ubgLc9JiKTVsEvpSMuOKgGCHL7CP5Z6x0pGMKTDpFalmwwZS4ebyEgczKcP4RWiCSeg/s1600/Documental+GCE--9217.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="162" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGAIEIm0PUWzVfUZoq-QMvz4vs8pLnMMI6pg1I2JLRd-II8CVLx1MTJWK9OldeY-bU3V1ubgLc9JiKTVsEvpSMuOKgGCHL7CP5Z6x0pGMKTDpFalmwwZS4ebyEgczKcP4RWiCSeg/s400/Documental+GCE--9217.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Con el título catalán de <b>Espanya en dues trinxeres: la Guerra Civil
en color </b>(2016), se ha estrenado el largometraje documental de Francesc Escribano
y Luis Carrizo. Se trata de un ambicioso film de no ficción, bastante ecuánime,
que resume nuestra contienda fratricida en 95 minutos, vista desde los dos
bandos de la contienda. Arranca con un breve resumen de la historia de España de
la Restauración y la Dictadura de Primo de Rivera, la proclamación de la II
República y continúa con el estallido y desarrollo de la Guerra Civil española
hasta la consolidación de la Dictadura de Franco al principio de la Guerra
Fría.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Pero lo más original de este
importante film -que puede gustar a tirios y troyanos- son sus imágenes restauradas
y coloreadas con nuevas técnicas, que dan a la película un realismo especial,
porque -como dice Francesc Escribano- la voluntad de los que filmaban no era
crear imágenes en blanco y negro. El color acerca las imágenes a la gente. Y se
apoya en el historiador Hilari Raguer, especialista en el tema, que después de
ver el documental manifestó que era como los recuerdos que tenía de niño de la
Guerra Civil, que son en color.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Con los nuevos sistemas
informáticos, el canal de televisión DMAX estudió el colorido que podían tener
los escenarios, las armas y los personajes de aquellos años bélicos, para
revivirlos, y la productora catalana Minoria Absoluta y Veo Televisión se
lanzaron recuperar imágenes de las filmotecas españolas y extranjeras. DMAX
piensa emitir 3 episodios de 44 minutos cada uno por televisión.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgniWcBFB5MhkAh6FPTAGhTBSM6Xcc8C3iONhwL4feAe-jJb0aH8qVsZLhuYKc3Q4fB4QwWTbLOgKp1IUsblJIZNKu5RD5WWsbLgtuqNUVMirUa-7esrNw2hRHkEp94TaWOoJ3y_g/s1600/colors-lhorror-Guerra-Civil.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgniWcBFB5MhkAh6FPTAGhTBSM6Xcc8C3iONhwL4feAe-jJb0aH8qVsZLhuYKc3Q4fB4QwWTbLOgKp1IUsblJIZNKu5RD5WWsbLgtuqNUVMirUa-7esrNw2hRHkEp94TaWOoJ3y_g/s320/colors-lhorror-Guerra-Civil.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
A tal fin, los autores siguieron
este esquema producción, que evidencia también un trabajo serio de
investigación:</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->1.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"> </span><!--[endif]-->Revisión
y estudio de todo el material fotoquímico original de los fondos de la
Filmoteca Española y de otros archivos internacionales.</div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->2.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"> </span><!--[endif]-->Redacción
de un guión que explique la Guerra Civil con un tono neutro y contrastado,
veraz y didáctico. (Aunque, en mi opinión, la narradora no siempre lo consigue
con su tono de voz).</div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->3.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"> </span><!--[endif]-->Edición
del largometraje en blanco y negro para determinar los planos que finalmente
serán incluidos en el corte final de la obra.</div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->4.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"> </span><!--[endif]-->Realización
de máscaras y coloreado de todos los planos incluidos en el largometraje.</div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->5.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"> </span><!--[endif]-->Grabación
del <i>off</i>, composición musical y
creación de efectos de sonido para la mezcla final de estos tres elementos. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b>España en dos trincheras</b> (su título de la versión castellana) ha
huido, en palabras de Escribano -reconocido documentalistas de TV3, con Luis
Carrizo-, de maniqueísmos y de la propaganda. “Estamos demasiado acostumbrados
a ver la historia de la guerra con un sesgo ideológico, de buenos y malos.
Nosotros nos hemos querido centrar en los hechos, y adjetivar lo mínimo
posible. Pasados 80 años -dice- podemos poner la perspectiva desde arriba, que permite
ver las cosas de otra manera. Todavía hay miles de cuerpos enterrados en las
cunetas, por eso es mejor explicar la Guerra Civil de manera más desapasionada.
Tal vez así entenderemos mejor a las víctimas”.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7_O_cqUlxiZJYfDWIMlYeWs2hsgUy5FSTmGNE4O8Q32fSVkn7A_Mp0vSy2H9DbvnGTVsaOqv7PmW1x6vB85Go88R4WG2POy3svOBQIZtrRuMvhl20wHVaZyMvLwFtfhGM5KvO5g/s1600/Poster.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7_O_cqUlxiZJYfDWIMlYeWs2hsgUy5FSTmGNE4O8Q32fSVkn7A_Mp0vSy2H9DbvnGTVsaOqv7PmW1x6vB85Go88R4WG2POy3svOBQIZtrRuMvhl20wHVaZyMvLwFtfhGM5KvO5g/s400/Poster.jpg" width="281" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
J. M. Caparrós Lerahttp://www.blogger.com/profile/08826889121149181980noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-22786190.post-92169735926974725562016-10-13T14:37:00.001+02:002016-10-13T14:41:30.049+02:00EL MÓN JURÍDIC ANGLO-SAXÓ A TRAVÉS DEL CINEMA DE FICCIÓ<h3 class="post-title entry-title" itemprop="name" style="background-color: white; color: #666666; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 22px; font-stretch: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin: 0.75em 0px 0px; position: relative;">
</h3>
<div class="post-header" style="background-color: white; color: #666666; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 10.8px; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 1.5em;">
<div class="post-header-line-1">
</div>
</div>
<div class="post-body entry-content" id="post-body-2236080723983396831" itemprop="description articleBody" style="background-color: white; color: #666666; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; line-height: 1.4; position: relative; width: 806px;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyQd0LPYaAMXrt6mw1BeEdK1pMtK66nRtjHl9FJ6o-j7rsrrKZqbPFg4BorcG2i346f81JSieGriPd-aOfmqYj8LMXBghxeh9F5Uuqqjvb34q3GHY_9iguW_8RB3d1_Xr0da3ZKg/s1600/3875441640_6633e249f6.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; color: black; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-decoration: none;"><img border="0" height="233" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyQd0LPYaAMXrt6mw1BeEdK1pMtK66nRtjHl9FJ6o-j7rsrrKZqbPFg4BorcG2i346f81JSieGriPd-aOfmqYj8LMXBghxeh9F5Uuqqjvb34q3GHY_9iguW_8RB3d1_Xr0da3ZKg/s320/3875441640_6633e249f6.jpg" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1px solid rgb(238, 238, 238); box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.0980392) 1px 1px 5px; padding: 5px; position: relative;" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 13.2px;">El</span><span style="font-size: 13.2px;"> </span><b style="font-size: 13.2px;">Dret</b><span style="font-size: 13.2px;"> </span><span style="font-size: 13.2px;">és el sistema de normes que fixen i tutelen una determinada organització de les relacions socials. La</span><span style="font-size: 13.2px;"> </span><b style="font-size: 13.2px;">Justícia</b><span style="font-size: 13.2px;"> </span><span style="font-size: 13.2px;">és allò que cal fer segons dret i raó. El</span><span style="font-size: 13.2px;"> </span><b style="font-size: 13.2px;">cinema</b><span style="font-size: 13.2px;"> </span><span style="font-size: 13.2px;">és un fenomen artístic que reflecteix el món contemporani i els problemes de la societat. Per això, també ha retratat la judicatura d’ahir i d’avui. Amb aquest nou curs especialitzat pretenem oferir una visió de com les pel·lícules argumentals o de ficció han vist el món judicial durant el segle XX. Cinc clàssics i dos films moderns nord-americans ens expliquen el món jurídic anglosaxó i les diverses funcions del Dret penal i les característiques professionals, que seran comentades pel magistrat</span><span style="font-size: 13.2px;"> </span><b style="font-size: 13.2px;">Josep Niubò i Claveria</b><span style="font-size: 13.2px;">.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest <b>curs d’extensió universitària</b> té assignat 1 crèdit de lliure elecció, amb el 80% d’assistència a les sessions i la realització d’un treball específic. També computa les hores de pràctiques del Màster per als alumnes de Doctorat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dirigit pels professors Josep Maria Caparrós i Magí Crusells, es desenvolupa seguint el següent programa:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<u>Dimecres, dia 19 d’octubre de 2016</u> (Aula 311 de la Facultat), 16:00-19:00 </div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Presentació:</b> Per XAVIER ROIGÉ, Degà de la Facultat de Geografia i Història</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I. EL JURAT POPULAR</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i>Doce hombres sin piedad </i></b>(1957) de Sidney Lumet</div>
<div style="text-align: justify;">
Per JOSEP MARIA CAPARRÖS</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="font-size: 13.2px;">
<u>Dimecres, dia 26 d'octubre</u> (Aula 311), 16:00-19:00</div>
<div style="font-size: 13.2px;">
II. EL FISCAL</div>
<div style="font-size: 13.2px;">
<b><i>Anatomía de un asesinato</i></b> (1959) d’Otto Preminger </div>
<div style="font-size: 13.2px;">
Per FRANCESC SÁNCHEZ-BARBA</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<u>Dimecres, dia 2 de novembre</u> (Sala Gran de la Facultat), 16:00-19:00</div>
<div style="text-align: justify;">
III. L’ADVOCAT DEFENSOR (1)</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i>Testigo de cargo</i></b> (1957), de Billy Wilder</div>
<div style="text-align: justify;">
Per ENRIC RUIZ</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<u>Dimecres, dia 9 de novembre</u> (Sala Gran), 16:00-19:00</div>
<div style="text-align: justify;">
IV. EL MAGISTRAT</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i>¿Vencedores o vencidos? (Jutgement at Nuremberg)</i></b> (1961) de Stanley Kramer</div>
<div style="text-align: justify;">
Per ANDREU MAYAYO</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<u>Dimecres, dia 16 de novembre</u> (Aula 311), 16:00-19:00</div>
<div style="text-align: justify;">
V. L’ADVOCAT DEFENSOR (2)</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i>Matar a un ruiseñor </i></b>(1962), de Robert Mulligan </div>
<div style="text-align: justify;">
Per SUSANNA TAVERA</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<u>Dimecres, dia 23 de novembre</u> (Sala Gran), 16:00-18:30</div>
<div style="text-align: justify;">
VI. EL TRIBUNAL MILITAR</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i>Algunos hombres buenos</i></b> (1992), de Bob Reiner</div>
<div style="text-align: justify;">
Per JUAN MANUEL ALONSO</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<u>Dimecres, dia 30 de novembre</u> (Sala Gran), 16:00-19:00</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Sessió de cloenda:</b> Per CARLES SANTACANA, Director del Departament d’Història i Arqueologia</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
VII. EL SISTEMA JUDICIAL</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i>Legítima defensa</i></b> (1997), de Francis Ford Coppola<b> </b></div>
<div style="text-align: justify;">
Per RICARD MAMBLONA</div>
</div>
J. M. Caparrós Lerahttp://www.blogger.com/profile/08826889121149181980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22786190.post-10869478215688561682016-09-16T15:45:00.001+02:002016-12-08T23:20:46.233+01:00LA CITA ANUAL CON WOODY ALLEN: "CAFÉ SOCIETY", UNA OBRA ARTÍSTICA DE CATEGORÍA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi62X9N5pIzA9LlZ5U1pHD50HLX0MGYY2ST9u_Ip599UGbFBTocL_lyfkuIXVJ2C5GdWMd8tHZNh95eucY5f5Magb_iH-U2LdtLGzEiv_Gn0hBptjHDyTA6g7QdSBcwgpMrbeY91w/s1600/cafe-society.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi62X9N5pIzA9LlZ5U1pHD50HLX0MGYY2ST9u_Ip599UGbFBTocL_lyfkuIXVJ2C5GdWMd8tHZNh95eucY5f5Magb_iH-U2LdtLGzEiv_Gn0hBptjHDyTA6g7QdSBcwgpMrbeY91w/s400/cafe-society.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;">El gran director neoyorquino vuelve cada año a las
carteleras con una película.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;">Esta temporada se ha superado y nos ha deleitado con una
pieza genial<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;">Café Society</span></i><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"> (2016) es un
excelente film, acaso un tanto menor si lo comparamos con otras obras de su
prolífica filmografía, pero digno de este maestro del cine, que a los 80 años
sigue en forma como creador.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;">Ante
todo, su nueva película es un retrato crítico del mundo hollywoodiense de los
años 30, lleno de amor e ironía; y una original evocación de la sociedad de
Nueva York durante la Gran Depresión, con el “gran mundo” y los gángsters del
período de la “ley seca”. Con una perfecta ambientación de la Meca del Cine y
de la Ciudad de los Rascacielos, en plena crisis económica y moral -la
fotografía de Vittorio Storaro es muy brillante y la iluminación y el vestuario
están cuidados hasta el mínimo detalle-, Woody Allen demuestra que es un auténtico
maestro del arte de las imágenes al ofrecer también un agudo estudio de
mentalidades de una época plena de miserias y asimismo de esplendor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;">Pero,
a la vez, <i>Café Society</i> es una comedia
romántica, que resulta conmovedora y equilibrada, melancólica y algo triste, donde
Jesse Eisenberg hace de su álter ego, y están espléndidos los personajes
Kristen Stewart y Blake Liberty, como “partenaires”, y el veterano Steve
Carell, en su papel de agente de artistas de Hollywood. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;">No
obstante, dejemos hablar al propio autor sobre la génesis de su película: “La
historia que se cuenta transcurre cuando yo tenía tres a cuatro años, y la
ambienté en ese mundo porque soy un gran devoto de la vida social de esa época.
Siempre me encantó escuchar historias, algunas que me narró mi padre y otras contadas
por escritores y periodistas sobre <i>Café society</i>,
un fenómeno en Estados Unidos, que se repitió en todo el mundo. Hoy no saben lo
que significa, pero en ese entonces se refería a los cafés en los que se
encontraba gente atractiva. En muchos países terminaron cambiando el nombre de
la película porque no entienden ese concepto. Pero en Nueva York, y California
en menor medida, <i>Café society</i> era un
fenómeno muy glamuroso, en el que la gente de la alta sociedad, los directores,
los mafiosos y los políticos se reunían en los sitios de moda. Yo leí sobre
estos sitios mientras crecía y siempre quise visitarlos, pero fueron
desapareciendo (…) Estoy seguro de que en realidad eran sitios mucho menos
coloridos que como los imaginaba, como suele ocurrir en la vida. Pero yo leía
en las columnas de chismes sobre ellos y así fue como adquirí mis conocimientos
sobre el tema”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;">Por
otro lado, al final del relato, Woody Allen vuelve a los temáticas que parecen
preocuparle sobremanera, especialmente en unos diálogos entre el hermano
gángster del protagonista y entre él y los padres de ambos. De nuevo aparecen
las constantes de la muerte y del Más allá, de la religiones católica y judía,
y hasta de la existencia de Dios. Al mismo tiempo, se aprecia en la narración una
denodada búsqueda del amor verdadero, imposibilitado por el sentimentalismo, la
vanidad, los intereses económicos y la infidelidad. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;">Acusado
de cierto fatalismo en las relaciones humanas -algo más próximo al nihilismo
que al cinismo que nos tenía acostumbrados-, esta cita anual de Woody Allen
encantará a sus seguidores -que somos muchos- y a los amantes del séptimo arte
tradicional, sin efectos especiales. Estamos, pues, ante una obra artística de
categoría. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkA_CWP_P8OY0peS5wud0MJdDEtvi8yoD488UiVQ_AOMFS3mZqBVIcU8i7huJbq95y32oi7DEMvS2SZvn7GOd4XkuVHnRcG-a1H0MURvlOP3yQCSweaBBHyvJ2jSMTAZhppCTm9g/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkA_CWP_P8OY0peS5wud0MJdDEtvi8yoD488UiVQ_AOMFS3mZqBVIcU8i7huJbq95y32oi7DEMvS2SZvn7GOd4XkuVHnRcG-a1H0MURvlOP3yQCSweaBBHyvJ2jSMTAZhppCTm9g/s320/images.jpg" width="214" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
J. M. Caparrós Lerahttp://www.blogger.com/profile/08826889121149181980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22786190.post-38959189689907271252016-09-02T21:42:00.001+02:002016-09-02T21:54:29.164+02:00“REGRESO A CASA”, OBRA MAESTRA DE ZHANG YIMOU: UNA CONTUNDENTE CRÍTICA AL MAOÍSMO<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHxfT7hPapOpNjB50NdgtYiQNQ9QT_khovAmQ_F1cJPkOE7H1c2xLBzDGDz9esO6r0lJ-OgmlcCFGWj2Uwtjt8RWjqo7hBonrpME8x4WErs25USPghjxw6J_Dr9Cg2FVTUT4RbRQ/s1600/coming-home-ve-nha-2014-cung-loi-.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHxfT7hPapOpNjB50NdgtYiQNQ9QT_khovAmQ_F1cJPkOE7H1c2xLBzDGDz9esO6r0lJ-OgmlcCFGWj2Uwtjt8RWjqo7hBonrpME8x4WErs25USPghjxw6J_Dr9Cg2FVTUT4RbRQ/s400/coming-home-ve-nha-2014-cung-loi-.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif";">Ayer visioné en el cine Boliche
de Barcelona la última película del maestro Zhang Yimou, el más grande
realizador chino, que arremete hoy contra el Gobierno de Mao Zedong<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="background: white; line-height: 16.8pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="line-height: 17pt; margin: 6pt 0cm;">
<b><i><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;">Regreso a casa</span></i></b><i><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"> </span></i><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;">(<i>Coming
Home</i>, 2014) ha llegado con retraso a nuestras pantallas. Valientes, como el
empresario Alfons Mas, se han atrevido a programarla para los buenos
aficionados. Porque este nuevo film minimalista de Yimou resulta una lección de
hacer cine. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman", serif; font-size: 12pt; line-height: 17pt;">En un viaje a Madrid, me tocó
como compañera de asiento en el AVE a una diplomática china, y al hablarle de
este gran cineasta, vi que era persona </span><i style="font-family: "times new roman", serif; font-size: 12pt; line-height: 17pt;">non
grata </i><span style="font-family: "times new roman", serif; font-size: 12pt; line-height: 17pt;">para el gobierno comunista. Tuve que recordarle que “recurrieron” a
él cuando Steven Spielberg rechazó realizar la ceremonia de los Juegos
Olímpicos de Pekín (Beijing) por la represión en la plaza de Tiananmén, en
1989.</span></div>
<span style="line-height: 16.8pt;"><br /></span>
<span style="line-height: 16.8pt;">En </span><b style="line-height: 16.8pt;"><i>Regreso
a casa</i></b><span style="line-height: 16.8pt;">, el premiado director chino -galardonado en festivales de cine
extranjeros, no en la República Popular China, donde ha sido muchas veces
censurado- evoca las consecuencias de la llamada Gran Revolución Cultural Proletaria,
</span><span style="color: #252525; line-height: 16.8pt;">organizada por el líder del<span class="apple-converted-space"> Partido Comunista Chino (PCCh) </span>entre
1966 y 1976, y dirigida contra altos cargos del partido e intelectuales a los
que Mao y sus seguidores acusaron de traicionar los ideales revolucionarios, al
ser, según sus propias palabras, “partidarios
del camino capitalista”. Su principal objetivo, a ojos de sus
partidarios, fue el de paliar el llamado “divorcio entre las masas y el partido<span class="apple-converted-space">” </span>que se estaba produciendo en China.</span><br />
<span style="color: #252525; line-height: 16.8pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyPLCF3nA32Y3ZD2_UEy1RFq19m9bfmTZl8P7g-lvuMPjXJnNb6o8kf6UJogj6BtEq01Y2MuSM8Fwefrg4ddOlb-mAa9kKevi3Z6VPggoSc2Zp-EevZi2B_vwWr8q6zUjBUwJmhg/s1600/descarga+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyPLCF3nA32Y3ZD2_UEy1RFq19m9bfmTZl8P7g-lvuMPjXJnNb6o8kf6UJogj6BtEq01Y2MuSM8Fwefrg4ddOlb-mAa9kKevi3Z6VPggoSc2Zp-EevZi2B_vwWr8q6zUjBUwJmhg/s400/descarga+%25281%2529.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="color: #252525; line-height: 16.8pt;"><br /></span>
<span style="color: #252525; line-height: 16.8pt;">Mao Zedong, apoyado por un sector dirigente del Partido (la
denominada Banda de los Cuatro), utilizó una gigantesca movilización
estudiantil (los Guardias rojos) para desacreditar al sector derechista, procapitalista
(encabezada por Liu Shaoqi, Peng Zhen y Deng Xiaoping), dentro del PCCh</span><span style="color: #252525; line-height: 16.8pt;">. Esta recorrió todo el país, afectando también a las
áreas rurales, terminó por extenderse a la clase obrera y, finalmente, a los
soldados del Ejército Popular, convirtiéndose en un cuestionamiento
generalizado contra las autoridades del Partido, que amenazaba con escapársele
de las manos. Este proceso dio lugar a la conformación de comités populares de
obreros, soldados y cuadros del PCCh<span class="apple-converted-space"> </span>por
cerca de la mitad del país,<span class="apple-converted-space"> </span>los
cuales funcionaban como órganos de doble poder popular en las distintas tareas
de administración y gobierno;<span class="apple-converted-space"> </span>situación
que Mao logró encauzar.<span class="apple-converted-space"> </span>Esta
situación duró hasta 1976 -año en que murió el dictador-, momento en que un
golpe de Estado militar encabezado por Deng Xiaoping, con una dura represión,
restauró en el poder a la facción encabezada por él mismo, </span><span style="line-height: 16.8pt;">procedió al
arresto de la Banda de los Cuatro</span><span class="apple-converted-space" style="line-height: 16.8pt;"> </span><span class="apple-converted-space" style="line-height: 16.8pt;"> </span><span style="line-height: 16.8pt;">y la vuelta al</span><span class="apple-converted-space" style="line-height: 16.8pt;"> </span><i style="line-height: 16.8pt;">statu quo</i><span style="line-height: 16.8pt;">, emprendiendo los
cambios en la economía que, bajo el nombre de socialismo con características de mercado, iniciarían la vuelta a la economía de mercado capitalista. </span><span style="line-height: 16.8pt;"> </span></div>
<div style="background: white; line-height: 16.8pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
Zhang Yimou no nos
cuenta esta historia, sino habla de las repercusiones que tuvo ese triste
período en su gran país. Y al mismo, tiempo desmitifica al dictador,
especialmente en una secuencia donde tras la representación de una ópera
revolucionaria, todos saludan -artistas y público- enfebrecidos con el célebre <i>Libro Rojo</i> de Mao en la mano. </div>
<div style="background: white; line-height: 16.8pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
Asimismo,
antológica es la secuencia de la detención del protagonista en la estación de
ferrocarril, con las imágenes del puente, la búsqueda de su esposa, la
persecución de su hija -que había denunciado a su padre- y el continuo paso de
los trenes. Un alarde del mejor cine jamás filmado.</div>
<div style="background: white; line-height: 16.8pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
La pérdida de la
memoria de la protagonista -su antigua “musa” Gong Li, que aún conserva la
belleza- es una metáfora genial, que debería recordar el actual Gobierno chino,
y me extraña cómo han autorizado esta impresionante película. O no la han
entendido, o están abiertos al cambio político. </div>
<div style="background: white; line-height: 16.8pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
Como escribe el
crítico de <i>La Vanguardia</i>, Lluís Bonet
Mojica, “su guión adapta de nuevo una novela de Geling Yan, exitosa escritora
china afincada en Estados Unidos y que se inspiró en la historia de su propio
abuelo durante la Revolución Cultural. Después de ser recluido en un campo de
trabajo, un disidente regresa a su hogar. Pero su esposa (Gong Li) sufre
amnesia y ya no le reconoce. La que debe intentar poner orden en la casa es su
hija (la joven debutante Zhang Huiwen, una revelación). En los encuentros y
desencuentros irán destapándose las verdades ocultas, así como los estragos
causados por Mao y su férrea dictadura. Aunque el torrente de imágenes vertidas
en la pantalla por Zhang Yimou pueda parecer a veces algo excesivo, <b><i>Regreso
a casa</i></b> es una gran película.” (“Deseado retorno”, <i>La Vanguardia</i>, 5-VIII-2016, p. 30).</div>
<span style="background-color: white; line-height: 16.8pt; text-align: justify;">Asistimos así a un
espectáculo intimista, a una obra de arte de una belleza inaudita, donde Zhang
Yimou demuestra una vez más su madurez como autor, como auténtico creador. No
se pierdan este film, y reflexionen con él sobre la caída y el daño moral que
han hecho todos los dictadores en la historia de la humanidad. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYPYI74biDcv4olkbEPmtpPnZGsWto9IZyBWtYuo-1LYhepG6-5TJg-n9FoL97NIE0Ml8y1ZZ3Oo2xO9-VOGTh_s7nh_jnILJxBnAJzn6VnEHxKtjxd9agw1xI5lFZLFk_LmElmQ/s1600/descarga.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYPYI74biDcv4olkbEPmtpPnZGsWto9IZyBWtYuo-1LYhepG6-5TJg-n9FoL97NIE0Ml8y1ZZ3Oo2xO9-VOGTh_s7nh_jnILJxBnAJzn6VnEHxKtjxd9agw1xI5lFZLFk_LmElmQ/s320/descarga.jpg" width="241" /></a></div>
<div style="background: white; line-height: 16.8pt; margin: 6pt 0cm; text-align: center;">
<br /></div>
J. M. Caparrós Lerahttp://www.blogger.com/profile/08826889121149181980noreply@blogger.com0