Acaba de aparecer en las librerías este nuevo libro de cine. Reproducimos la reseña aparecida en ABC y la crónica de su presentación en la Universitat Internacional de Catalunya (UIC)
MIRAR LA REALIDAD
MIRAR LA REALIDAD
Por Juan Ignacio García Garzón
La ficción y la mirada documental han marcado en latidos paralelos el pulso del cine casi desde que los Lumière patentaron su invento en 1894. Superada la mera sucesión de imágenes en movimiento, ambas vías comparten estrategias narrativas y las acomodan a sus propósitos, de tal marea que lo documentales vienen a ser aproximaciones creativas -y con frecuencia críticas- a la realidad.
Josep Maria Caparrós, Magí Crusells y Ricard Mamblona abordan cómo este género tan diverso y tan en auge explica la Historia, y trazan su historia a través de cien títulos significativos, sin ánimo de teorizar ni aspiraciones exhaustivas. Su objetivo es dar a conocer esta forma cinematográfica y sus principales autores, de ahí su estructura de catálogo cronológico enriquecido con reseñas y notas informativas.
El subtitulo del volumen, De Flaherty a Michael Moore, da cuenta de los amplios márgenes temporales en los que se mueve, dividido en dos grandes apartados, "Los grandes clásicos y películas modernas" e "Historia de España contemporánea". La limitación a un centenar de títulos explica algunas ausencias (Sokurov, Farocki, Depardon...), pero no es óbice para que este trabajo atractivo, documentado y bien organizado sea indispensable material de consulta para cinéfilos y estudiosos.
J. M. CAPARRÓS LERA, MAGÍ CRUSELLS y RICARD MAMBLONA: 100 documentales para explicar Historia. Alianza Ediorial, Madrid, 2010. 262 páginas, 18,50 euros ****
(Publicado en ABC Cultural, 30-X-2010, p. 20)
UN LLIBRE QUE FA JUSTÍCIA AL GÈNERE DOCUMENTAL
Per Jaume Figa
El professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació i crític literari, Sergi Doria, va presentar ahir al Saló de Graus el llibre 100 documentales para explicar Historia. De Flaherty a Michael Moore, de Josep Maria Caparrós, Magí Crusells i Ricard Mamblona, aquest últim professor de la UIC.
En aquest llibre, publicat per Alianza Editorial, els autors seleccionen un centenar de documentals, gairebé tots obres mestres de la cinematografia i algunes autèntiques pel·lícules de culte, que permeten conèixer la història de les diverses cultures que coexisteixen al nostre món. Des dels inicis del documental als anys 20 fins a l'actualitat.
En la presentació, Doria va explicar que el documental és un gènere cada vegada més hegemònic: un gènere que està guanyant autoritat i que avui en dia és molt respectat. Doria va assegurar que 100 documentales para explicar Historia és un llibre pràctic i útil, tant per a professors, com per a historiadors o amants del Setè Art.
Així, en aquesta obra es troben peces de clàssics com Nanuk, el esquimal (1922), Berlín, sinfonía de una gran ciudad (1927) o El hombre de la cámara (1929); sense oblidar obres d’altres grans directors com John Grierson, Jean Vigo o Leni Riefenstahl; films de guerra com The Battle of Midway (1943) o Let There Be Light (1945); o pel·lícules que van marcar un estil cinematogràfic com Chronique d’un été (1961) o Titicut Follies (1967).
Josep Maria Caparrós, professor d'Història Contemporània i Cinema de la UB, ha aportat sobre tot els clàssics de l'obra; Magí Crusells, expert en cinema i Guerra Civil espanyola, quasi la trentena de ressenyes sobre cinema espanyol; i Ricard Mamblona, professor i director de cinema documental, aquells «tresors» que mereixen un lloc en la història del documental. Caparrós, Crusells i Mamblona: tres generacions diferents per explicar la història des de tres estils diferents que amenitzen la lectura.
Segons Doria, es tracta en definitiva d'un llibre que torna al gènere del documental el lloc que mereix
En aquest llibre, publicat per Alianza Editorial, els autors seleccionen un centenar de documentals, gairebé tots obres mestres de la cinematografia i algunes autèntiques pel·lícules de culte, que permeten conèixer la història de les diverses cultures que coexisteixen al nostre món. Des dels inicis del documental als anys 20 fins a l'actualitat.
En la presentació, Doria va explicar que el documental és un gènere cada vegada més hegemònic: un gènere que està guanyant autoritat i que avui en dia és molt respectat. Doria va assegurar que 100 documentales para explicar Historia és un llibre pràctic i útil, tant per a professors, com per a historiadors o amants del Setè Art.
Així, en aquesta obra es troben peces de clàssics com Nanuk, el esquimal (1922), Berlín, sinfonía de una gran ciudad (1927) o El hombre de la cámara (1929); sense oblidar obres d’altres grans directors com John Grierson, Jean Vigo o Leni Riefenstahl; films de guerra com The Battle of Midway (1943) o Let There Be Light (1945); o pel·lícules que van marcar un estil cinematogràfic com Chronique d’un été (1961) o Titicut Follies (1967).
Josep Maria Caparrós, professor d'Història Contemporània i Cinema de la UB, ha aportat sobre tot els clàssics de l'obra; Magí Crusells, expert en cinema i Guerra Civil espanyola, quasi la trentena de ressenyes sobre cinema espanyol; i Ricard Mamblona, professor i director de cinema documental, aquells «tresors» que mereixen un lloc en la història del documental. Caparrós, Crusells i Mamblona: tres generacions diferents per explicar la història des de tres estils diferents que amenitzen la lectura.
Segons Doria, es tracta en definitiva d'un llibre que torna al gènere del documental el lloc que mereix
(http://www.newsuic/, 25-X-2010)
No hay comentarios:
Publicar un comentario