jueves, enero 30, 2014

EL CINEMA PACIFISTA DE LA GRAN GUERRA

HOLLYWOOD S'OBRE PAS
El conflicte bèl·lic va col·lapsar Europa i va accelerar el domini del cine dels EUA

BERNAT SALVÀ


Més enllà de la manera com el cinema la va reflectir, la Gran Guerra va tenir una incidència decisiva en la història del cinema: “La guerra del 1914 va marcar la decadència del cinema europeu i l'establiment de la supremacia nord-americana”, afirma l'historiador i periodista francès Georges Sadoul aHistoire du cinéma mondial. “Per al cinema –afegeix–, com per a la indústria i les finances, la guerra havia accelerat una evolució ja prevista pels esperits clarividents [...]. Els deu anys que van seguir la Primera Guerra Mundial van ser per al cinema nord-americà un període de prosperitat conqueridora. Els films estrangers van ser eliminats dels programes de les 20.000 sales dels EUA. A la resta del món, els films nord-americans ocupaven de vegades del 60 al 90% de la programació.”

El catedràtic d'història contemporània i cinema Josep Maria Caparrós ens ha proposat que citem Georges Sadoul, i ell mateix ens parla de com va afectar la guerra les indústries cinematogràfiques dels països en conflicte: “Europa va quedar paralitzada. En canvi, els Estats Units, gràcies a la Primera Guerra Mundial, van passar a dominar el mercat internacional. Abans, França, Alemanya, els països nòrdics... eren grans productors. Hollywood va colonitzar els mercats.”

El cinema i la història

Josep Maria Caparrós és també director del Centre d'Investigacions Film-Història, un laboratori de recerca creat el 1983 al departament d'història contemporània de la UB. “L'objectiu és utilitzar el cinema com a font històrica per explicar les societats, sobretot les pel·lícules de ficció, i també els documentals”, explica. Han promogut tesis doctorals i han publicat nombrosos llibres. “Estudiem des de les pel·lícules coetànies fins a determinats períodes històrics fins als films evocatius i de reconstrucció històrica: com interpreten el passat des del present. El context influeix molt en la revisió del passat, i, de fet, molts films històrics parlen més del present que del passat. És el cas, per exemple, de La marsellesa [Jean Renoir, 1938], que mostra com es veu la Revolució Francesa des del Front Popular.” Josep M. Caparrós cita també com a referent per a aquests temes Marc Ferro, un important teòric del cinema i la història


(Ver reportaje completo en EL PUNT AVUI, 30-I-2014, pp. 34-35,

.